Notre-Dame

Ha estat un èxit de recons­trucció. Els arte­sans, tècnics i eco­no­mis­tes han fet un bon tre­ball. Han recons­truït un edi­fici monu­men­tal goig de París i del turisme. La soli­da­ri­tat d’impor­tants donants ha permès refer un tem­ple monu­men­tal per a grans cerimònies i ritu­als d’Estat. Crec que la major part dels tem­ples de França són pro­pi­e­tat de l’Estat, que en cedeix l’ús a l’Església catòlica. D’aquí l’interès esta­tal a refer Notre-Dame, ja que és un bon reclam turístic i d’ingres­sos econòmics com passa amb mol­tes cate­drals i tem­ples impor­tants (Sagrada Família, entre d’altres), que resul­ten més una font d’ingres­sos que de pregària i reco­lli­ment espi­ri­tual, d’altra banda impos­si­ble de fer en la majes­tu­o­si­tat de segons quins tem­ples. Tant de bo que la soli­da­ri­tat d’impor­tants for­tu­nes per refer Notre-Dame fos la mateixa davant la crisi social de pobresa que hi ha a França, com també a Espa­nya; men­tre els ritus i l’acti­vi­tat reli­gi­osa de grans cerimònies cos­ten tants diners, farien molt de bé de des­ti­nar-los a fins soci­als. Jesús estava al cos­tat dels pobres.