L’embolic del Hard Rock

La història del Hard Rock gira al vol­tant de com treure ren­di­ment pri­vat d’uns ter­renys que es van expro­piar per interès públic. El 1989 es va expro­piar 450 pro­pi­e­ta­ris per desen­vo­lu­par Port Aven­tura. Al sor­tir en De la Rosa del pro­jecte, allò s’ho va que­dar la Caixa com a favor. Anys més tard, quan Cri­te­ria va sor­tir a borsa van tenir una sor­presa agra­da­ble: el parc efec­ti­va­ment no valia gaire com espe­ra­ven però els ter­renys que sobra­ven del vol­tant sí. En con­seqüència, van ven­dre el parc i es van que­dar els ter­renys.

Per aflo­rar el valor calia jus­ti­fi­car, requa­li­fi­car i fer hotels i apar­ta­ments en allò que un dia es va expro­piar com a rústic per interès gene­ral. Els casi­nos van ser l’excusa. Es volien cons­truir fins a 1,5 mili­ons de metres qua­drats, però els casi­nos n’eren només 10.000. Eren la punta d’un ice­berg gros. El pro­jecte no ha anat bé. Pri­mer, els socis eren poc reco­ma­na­bles, Bañuelos i algun con­dem­nat per evasió fis­cal. Segon, els antics pro­pi­e­ta­ris van amenaçar de recórrer l’expro­pi­ació. Ter­cer, els casi­nos tenen un impacte molt nega­tiu per al país. És el “model PSC” (pae­lla, san­gria i casi­nos) que està empo­brint el país. Crea sub­o­cu­pació que atrau immi­gració de mà d’obra no qua­li­fi­cada i delinqüència orga­nit­zada. Això sí, genera molts vots cap­tius.

En un canvi sor­pre­nent, els par­tits que van tirar enda­vant els casi­nos el tiren ara enrere per la pressió popu­lar. És una bona notícia però té una trampa, el pro­jecte immo­bi­li­ari no tirarà enrere igual. Posats a reva­lo­rit­zar tan­tes hectàrees que van cos­tar qua­tre duros, tin­dria més sen­tit que s’hi fes habi­tatge de pro­tecció ofi­cial (HPO) man­te­nint una reserva per ampliar Port Aven­tura en lloc de més hotels i sego­nes residències de luxe. Can­viem un negoci bru­tal per als de sem­pre per un negoci en què hi gua­nyi el país.