Preguntes de Nadal

Qui hi va més fort, en la retòrica? El president de Junts, Carles Puigdemont, quan diu que no podem seguir així? O el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, quan diu que no hi haurà més acords mentre no es compleixin els pendents? Què n’hem d’esperar, de les dues afirmacions, fetes ahir al matí les unes i ahir a la tarda les altres? En podem esperar alguna cosa, de fet? Diuen el mateix o diuen coses ben diferents? On som, si és que som enlloc, més enllà de les fílies i les fòbies de cadascú? L’excusa dels lideratges pendents ja no hi és. Els motins a bord en un cas (Junts) són acabats de fa dies i en l’altre cas (ERC) es van acabar ahir. Som al gener del 2016, quan un era el president del govern més independentista de la història i l’altre n’era el vicepresident? Tornem al temps que l’independentisme tenia més vots i més representació popular que mai? Tornem al temps que al carrer hi havia més mobilització que mai? On tornem que tornem a tenir els mateixos lideratges? O no tornem enlloc? Nou anys després l’únic que ens queda semblant al que vam tenir són els dos generals mariscals de camp? Nou anys després tornarem a ignorar-nos i a vigilar-nos? Que no incompleix tant amb els uns com amb els altres el govern de Madrid? Que no espanyolitza tant per als uns com per als altres el govern de la Generalitat? També donarem a Collboni l’empenteta que està esperant per al govern de la ciutat de Barcelona?