En Joan, el cep perdut

Era un home jove carregat de somnis i aspiracions que ja no veurà complerts des de aquí baix a la terra, perquè va decidir marxar-ne. Avui donarem el darrer adeu a en Joan Rosselló Ribot, pagès, viticultor, bosquetà a la recerca de ceps perduts per les Gavarres. Portàvem vint anys junts al patronat de la Fundació Remença XXI, ell com a patró i jo com a secretari. No és molta coneixença però l’hem fet petar en dues-centes reunions, sempre al vespre, quan el sol s’ha post, que és quan els pagesos es reuneixen. Coneixia en Joan del 2004, quan vàrem participar en la constitució de Remença XXI amb cent trenta socis més, pagesos i no pagesos. D’en Joan és el logotip de la fundació i la iniciativa de fer un reservori de varietats per conservar les múltiples singularitats de les vinyes de Calonge. Ell em va explicar tot el que sé sobre “els ceps perduts”. En tenia molts de localitzats per les vinyes de Calonge i per les Gavarres. Però un dia de març, ja mai sabrem per què, va decidir ser ell, també, un cep perdut. Passaven els dies i costava creure-ho. Ens aferràvem a la idea que potser s’havia afartat de tot i tots i escampava cabòries a l’altra punta de món. Però fa vint-i-cinc dies varen localitzar-ne el cos, en un estimball embardissat prop del reservori que era il·lusió d’una vida. Avui descansarà. Ja no el masegarem més. En Joan serà, per sempre, el cep perdut de la Fundació Remença XXI i les Gavarres li donaran el repòs etern.