Pensament prim?

A tomb de la notícia que en Jordi, pas­tor de Sant Jaume de Lli­erca pro­pi­e­tari d’un ramat de 1.000 ove­lles, va fer pública per dir que ple­gava, el foto­pe­ri­o­dista Jordi Borràs va fer una piu­lada que començava així: “Més pas­tors i menys hotels”, i tot seguit desen­vo­lu­pava breu­ment l’argu­men­tació que li havia permès arri­bar a una con­clusió tan des­ca­be­llada i con­tun­dent. Ja sabem que les xar­xes no són un espai pro­pici per apor­tar pen­sa­ments estruc­tu­rats, per bé que les afir­ma­ci­ons així de con­tun­dents i sense mati­sos són volun­tat de qui les fa. El que amaga Borràs amb la seva pro­clama és aquesta ide­o­lo­gia que impera ara en cer­tes tri­bus d’una tendència ben mar­cada que es mouen sem­pre a còpia d’eslògans com si fos­sin els deu mana­ments, un fet que els impe­deix apro­fun­dir en el que diuen, per més bar­ra­bas­sada que sigui, perquè amb qual­se­vol petita con­trovèrsia se’ls des­munta l’argu­men­tari.

Per a ells, l’obce­cada fòbia al turisme és argu­ment sufi­ci­ent i abso­lut per jus­ti­fi­car qual­se­vol de les seves afir­ma­ci­ons, sense més expli­ca­ci­ons, i menys amb expli­ca­ci­ons que podrien entor­pir aquest sen­ti­ment de “la veri­tat soc jo i per tant no hi ha res més a dis­cu­tir”. Però dis­cu­tim-ho una mica, encara que sigui amb poques espe­ran­ces. En pri­mer lloc, cal dir que la gran majo­ria de turismòfobs en algun moment de la seva vida han estat o seran turis­tes que s’allot­ja­ran en hotels, o ho són ara mateix, i ho podran fer perquè hi ha hotels oberts a la seva dis­po­sició. Només cal mirar els milers de cot­xes que aquests dies sor­ti­ran de les ciu­tats per anar a la mun­ta­nya, a esquiar o a la platja, i molts s’allot­ja­ran en hotels.

Que un pas­tor deixi la seva feina entenc que té a veure amb el fet que li ha arri­bat l’hora de la jubi­lació i no té relleu, però segur que no té a veure amb el fet que hi hagi hotels. D’això, n’estic segur. I diria més: tot el sec­tor pri­mari s’apro­fita dels mili­ons de turis­tes que ens visi­ten, ja que aquí han de men­jar i con­su­mei­xen els nos­tres pro­duc­tes, i, sense ells, els nos­tres pro­duc­tors només tin­drien dues pos­si­bi­li­tats: reduir la pro­ducció o incre­men­tar l’expor­tació, i expor­tar reque­reix una infra­es­truc­tura que molts pro­duc­tors no podrien tenir mai i esta­rien en mans dels grans dis­tribuïdors. Ja he dit suara que des­co­nei­xia les cau­ses del retir del pas­tor, i real­ment és una pena que una explo­tació ple­gui perquè és una enti­tat que deixa de crear riquesa, i una de les tas­ques més impor­tants de tot govern ha de ser que el sec­tor pri­mari sigui capaç de pro­por­ci­o­nar-nos la sobi­ra­nia ali­mentària. Un objec­tiu que hau­ria de ser estratègic, a més dels bene­fi­cis que aporta a l’eco­lo­gia del ter­ri­tori, que no són gens menys­pre­a­bles. Però aquesta valo­ració alta­ment posi­tiva de la tasca del pas­tor en cap cas ha d’excloure el turisme. Ben al con­trari: les dues acti­vi­tats es com­ple­men­ten.

I una altra con­si­de­ració impor­tant a tenir en compte: l’ocu­pació que gene­ren els hotels i el turisme. Hi ha sub­sec­tors que en depe­nen i també tenen una alta ocu­pació. És per això que defen­sar la bona feina d’un pas­tor i de tots els pas­tors de manera exclo­ent res­pecte als hotels em sem­bla una sim­pli­fi­cació absurda, ja que una cosa té poc a veure amb l’altra. És com voler bar­re­jar naps amb cols.

Aquest pen­sa­ment prim (pen­sa­ment sense argu­men­tar) que uti­litza en Jordi Borràs, que és repre­sen­ta­tiu d’una tribu mino­ritària però que té molta presència mediàtica, amb les seves acci­ons turis­mofòbiques, està con­ver­tint les ciu­tats en platós de con­flic­ti­vi­tat. Alguns n’han fet ide­o­lo­gia i d’altres, una manera de viure.