“«Deny, defend, depose»”

Res no justifica agafar una pistola i matar a trets un altre ésser humà, per molt que aquest ésser en tingui poc, d’humà. Per això resulta molest veure la figura de Luigi Mangione en samarretes amb halos santificadors. Primer, perquè es banalitza la violència. Un crim és un crim, per molt que coneguem l’enriquiment de la víctima a costa de la salut i fins i tot de la vida dels assegurats per la seva companyia. No podem condemnar la pena de mort per una banda i per l’altra simpatitzar amb Mangione perquè ens resulta fàcil posar-nos a la seva pell.

En segon lloc, pitjor que considerar un assassí premeditat un heroi popular és fer-ne negoci. Mangione no només va acabar amb la vida de Brian Thompson, també ha acabat amb la seva pròpia vida com hauria pogut ser. I ara algú s’està enriquint a costa seva. A part de glorificar-lo, també hi ha samarretes –i molts altres productes que es poden comprar online– que simplement reprodueixen “Deny, defend, depose” (denegar, defensar i deposar, les tres paraules que Mangione va gravar a les bales que va disparar). Són tres verbs que serveixen per recordar quina és l’estratègia de les companyies asseguradores nord-americanes de salut com UnitedHealthcare, la que dirigia Thompson: denegar els pagaments per als tractaments, portar els casos als tribunals i allargar el procés demanant declaracions jurades (deposicions). S’han convertit en el lema de tots aquells que consideren Mangione un justicier i que van aplaudir obertament l’assassinat a les xarxes socials.

De tot plegat es dedueix que hi ha una enorme quantitat de persones que als Estats Units, el suposat far d’Occident, estan molt cabrejades i molt preocupades pels enriquiments indignes a costa de la seva salut. Aquí, amb un lloable sistema de sanitat pública, veiem com guanyen força política aquells que l’han privatitzat i la volen privatitzar encara més. Esperem que d’aquí a un quants anys no tinguem el nostre propi Mangione que hagi decidit, també, fer justícia pel seu compte.