Numeret vs. debat

És sorprenent que un fet tan greu com el segrest d'una publicació, la modalitat més descarnada de censura, s'hagi convertit en un concepte quotidià en tan sols un any i mig. Des que un jutge va ordenar segrestar el número d'El Jueves que mostrava Felip de Borbó i Leticia Ortiz al llit, n'hi ha que s'ho han agafat com un precedent. Per això la duquessa d'Alba ha intentat repetir l'operació.

Amb la mateixa frivolitat, el curiós diputat de Ciutadans Albert Rivera ha acusat el govern català de voler segrestar The Economist per la curiosa informació sobre Catalunya i el "estado de las autonomías" (en castellà en l'original). Aferrat a un exemplar del setmanari britànic, Rivera s'ha assegurat l'atenció de les càmeres fent aquesta afirmació histriònica, tan histriònica com la carta de protesta del govern català als feliços responsables de la publicació.

Que es preguntin les resta de diputats –que es deuen considerar més seriosos– per què Rivera aconsegueix cridar l'atenció amb els seus numerets quan a la cambra s'hi discuteixen temes tan importants com el pressupost, el futur de l'educació i el futur de la indústria automobilística. Opció A: perquè el nivell del debat és baixíssim. Opció B: perquè el Parlament català no pot decidir sobre res realment important.