Tanta fraternitat com vulgui

Com si es pre­parés per al retorn de Jun­que­ras i com­pe­tir amb les homi­lies, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat es va estre­nar amb un sermó de Sant Esteve que entrava igual que una escu­de­lla de Nadal amb galets i pilota. Suau, suau, suau. Seguint ins­truc­ci­ons de Felip VI del dia de Nadal, Illa va estar serè, molt serè. Tan serè que a esquerra, dreta i cen­tre cor­rien dub­tes seri­o­sos si viu al país o va bai­xar del cel per fer el pre­di­cot. Dues mora­li­tats bàsiques. D’una banda, a la sere­ni­tat que li recla­mava l’amo, ell hi afe­gia “fra­ter­ni­tat”. D’altra banda, a més de molt “fra­ter­nals” ens reco­ma­nava que no ens deixéssim por­tar pels dis­cur­sos d’odi. “Per la fra­ter­ni­tat i lluny de l’odi.” El pre­si­dent va ser caut i no va pre­ci­sar més ni sobre la fra­ter­ni­tat a què ens con­vida ni sobre l’odi del qual ens vol pre­ve­nir, i m’ha dei­xat en un mar de dub­tes. Que va ser Sant Andreu de la Barca? Fra­ter­ni­tat amb la Guàrdia Civil? Odi a la llen­gua? Que va ser la publi­cació a La Razón de les dades i les foto­gra­fies dels que en deien “33 jut­ges sobi­ra­nis­tes”? Es podria defi­nir com odi als togats que no con­fra­ter­nit­za­ven? I els dos anys de presó de San­dro Rosell i el seu soci? No va resul­tar gaire fra­ter­nal ni per a un peri­quito, oi que no? I en aque­lla con­tra­mani de Soci­e­tat Civil? Allà sí que hi havia molta fra­ter­ni­tat amb Bor­rell, Var­gas Llosa, Iceta, el PP i Vox, veri­tat? No era pas odi les abraçades d’aquell dia, no? Fra­ter­ni­tat! Hem vist tanta fra­ter­ni­tat com vul­gui!