Llibreries

Els pobles, fins i tot els muni­ci­pis, tin­guin més o menys cohesió social o més o menys iden­ti­tat, encara acos­tu­men a tenir trets par­ti­cu­lars que els iden­ti­fi­quen, que els fan par­ti­cu­lars. I un poble sense lli­bre­ria és un poble coix i incom­plet. Que a Mataró en tin­guin una, dues o tres de remar­ca­bles sem­bla una obvi­e­tat si ens ate­nim al seu nom­bre d'habi­tants i a la seva cate­go­ria de capi­tal de comarca. Vilas­sar de Mar, molt més petit i a pocs quilòmetres, pot­ser en té una. Cale­lla, si no vaig mal­fi­xat, encara con­ti­nua sent un refe­rent con­si­de­ra­ble pel que fa a lli­bre­ries. En una època com l'actual en què fins i tot el pro­digiós negoci de les immo­biliàries ha cai­gut de manera radi­cal qui hau­ria de parar atenció a una cosa tan pres­cin­di­ble com una lli­bre­ria? Però quan una lli­bre­ria tanca és a causa de la crisi econòmica o d'alguna altra crisi que té algun altre nom? Premià de Mar con­ti­nua sem­blant un poble maleït. L'últim epi­sodi dels des­propòsits que ens iden­ti­fi­quen és que l'única lli­bre­ria de la població, la que ate­nia al nom de Proa-Premià, ha tan­cat les seves por­tes. Des de l'època de la tran­sició democràtica, feta d'il·lusi­ons des­me­su­ra­des, quan va obrir les por­tes la lli­bre­ria Gafar­rons, que aquesta població no es tro­bava en una situ­ació sem­blant. Una col·lec­ti­vi­tat de trenta mil habi­tants ha que­dat sense cap lli­bre­ria (obvio les pape­re­ries que venen lli­bres però que no tenen res a veure amb una lli­bre­ria), com si haguéssim tor­nat cul­tu­ral­ment a l'any 1977 però sense cap il·lusió per al futur imme­diat. I ara ja no podem cul­par la dic­ta­dura fran­quista. Ara hem de cul­par el mer­cat o una cosa pot­ser encara pit­jor: la galo­pant bana­lit­zació de la cul­tura social, del lli­bre de con­sum en mans de les grans superfícies, de la sim­pli­fi­cació radi­cal dels super­ven­des. O sigui, del llen­guatge col·loquial con­tra el llen­guatge lite­rari.