Raça humana
Feliç any i moltes gràcies!
Serveixi el darrer article d’aquest 2024 per traslladar els millors desitjos per a l’any que és a punt d’arrencar a les persones que sou far de nit i de dia perquè m’acaroneu fins i tot quan no us veig. Feliç 2025 a la meva família, que si s’escau troba tiretes sota les pedres i té a punt la xocolata calenta sempre que fa fred. Feliç any als que m’estimo per sobre de les muntanyes més altes del planeta i en algun moment del 2024 se’ls ha glaçat el cor. Fins i tot en la tenebra sabeu trobar la llum. Els millors desitjos per als amics que fa tants anys que estimo que ja he perdut el compte i entre els quals no pot faltar la gent que dona vida a aquest mitjà. Els desitjos més nobles també per a la gent del meu poble que m’ha fet saber que comença a llegir el diari per la part del darrere i en especial a les mares badalonines que encara ara contenen la respiració mentre masteguen una repressió que han sabut transformar en coratge. I és clar, feliç 2025 als lectors del diari i d’aquesta columna que compartim des de fa més d’un any. Al matrimoni format pel Josep i la Rosa Maria, per la grata sorpresa d’aquella tarda que dona sentit a aquesta feina, i pel fabulós entrepà al local emblemàtic del seu barri; a la Carme, fidel i entranyable, pels seus comentaris respectuosos que aporten valors de vida; al David, a qui vaig conèixer mentre tallava la Meridiana i a poc a poc hem anat descobrint que ens mirem el món amb un prisma molt similar. Als que no poso cara però em consta que hi sou perquè jo també us llegeixo: En Joan, en Jaume –li prometo que no soc una persona amargada–, en Miquel, en Salvador, la Neus, en Narcís, la Lleonard, en Guillem, en Jordi, en Francesc, els dos Lluís, en Josep-Maria... i tants altres que és difícil sintetitzar en cinquanta-dues línies. A tots i totes, feliç any 2025 i moltes gràcies per fer-me sentir acompanyada.
