Més Musk

Després d’aju­dar a finançar la reei­xida cam­pa­nya elec­to­ral de Trump, Elon Musk anun­ci­ava fa deu dies que donava suport i feia una impor­tant donació, de les més grans de la història de la política britànica, al par­tit Reform UK, un par­tit d’ultra­dreta, euro­escèptic i xenòfob. El seu líder, Nigel Farage, ja fa temps que forma part de la cort trum­pista. Però Musk rebla el clau i fa qua­tre dies va sor­pren­dre molts a Ale­ma­nya ava­lant el par­tit d’extrema dreta Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya (AfD). Fins i tot, Musk en un arti­cle d’opinió con­si­dera que és “l’última espurna d’espe­rança” per a Ale­ma­nya en les elec­ci­ons del 23 de febrer. L’entrada de figu­res influ­ents com Elon Musk en aquest debat eleva la pro­blemàtica a una nova dimensió. Amb més de 150 mili­ons de segui­dors a X, Musk no només és un mag­nat tec­nològic, sinó també una veu pode­rosa capaç d’influir en l’opinió pública. El seu suport a l’AfD legi­tima un dis­curs que abans que­dava al marge del debat polític. Aquesta legi­ti­mi­tat mediàtica mul­ti­plica la capa­ci­tat del par­tit per arri­bar a nous públics i nor­ma­litza posi­ci­ons extre­mis­tes que van en con­tra dels drets més fona­men­tals. Els efec­tes d’aquesta com­bi­nació són devas­ta­dors. Per una banda, s’apro­fun­dei­xen les divi­si­ons soci­als i s’ali­menta el dis­curs de l’odi. Per l’altra, es posa en risc el con­sens democràtic euro­peu. La res­pon­sa­bi­li­tat de figu­res com Musk no es pot subes­ti­mar.