Girona no funciona bé

Al final d’any fem balanç de com tenim la ciu­tat després d’un any i mig del nou govern de la ciu­tat. La per­cepció és clara i la con­tundència amb què s’expressa una gran part dels ciu­ta­dans, també. Hem de fer cas del que escol­tem, sem­pre fruit de les experiències per­so­nals però també de l’obser­vació que fan les per­so­nes en la vida quo­ti­di­ana al seu barri i a la ciu­tat. S’ha dit en mol­tes oca­si­ons que la política es fa al car­rer i sense fer car­rer no es fa política. La reso­lució final dels pro­ble­mes és cosa dels tècnics però a ells han d’arri­bar les deci­si­ons. Malau­ra­da­ment els polítics sur­ten poc al car­rer i les quei­xes sovint no són escol­ta­des. Una relació no exhaus­tiva de temes molt sen­si­bles no té res­posta fins ara en aquest man­dat. El trànsit no està orde­nat, ni s’ordena, pels insu­fi­ci­ents efec­tius de la poli­cia local, per l’incre­ment de vehi­cles, l’inci­visme i per la manca de valor per alli­be­rar el cen­tre de vehi­cles en favor dels via­nants. És una pro­blemàtica com­plexa que reque­reix idees inno­va­do­res i cre­a­ti­ves. El car­rer de la Creu segueix sense solució i els veïns ja han expres­sat rei­te­ra­da­ment les seves quei­xes des de fa més de tres anys. Obs­ta­cles, con­te­ni­dors, pla­ces d’apar­ca­ment absur­des, pas­sos de via­nants entre cot­xes, un car­ril bici, ciclis­tes que no res­pec­ten els senyals, pati­nets elèctrics des­con­tro­lats i punts sense visi­bi­li­tat. Caldrà que hi hagi un acci­dent mor­tal per posar-hi remei? De les pla­ces amb jocs infan­tils, la Pallach és el para­digma d’un poli­es­por­tiu posat a dins de la casa dels veïns que la patei­xen diària­ment a costa de la seva salut. La neteja és de traca i moca­dor per la cons­tant i inces­sant brutícia de pla­ces, car­rers, pape­re­res per reco­llir i con­te­ni­dors plens de resi­dus al vol­tant. L’enèsim model de reco­llida no acaba de ser ni entès ni atès, com tam­poc ho és la bústia de con­sul­tes 972 485 591, que res­pon en cas­tellà des d’un mòbil deri­vat, ni la del cor­reu, osgre@​ajgirona.​cat, que no et torna res­posta. En la part posi­tiva, s’hi troba la cul­tura: espec­ta­cles, tea­tre, con­certs, art, fires i fes­tes repre­sen­ten l’exem­ple d’una ciu­tat cul­tu­ral i edu­ca­dora per a tot­hom. Espe­rem que el 2025 recu­pe­rem aquells sig­nes dis­tin­tius que van fer de Girona una ciu­tat model, neta i endreçada, cul­tu­ral­ment valo­rada arreu. Calen ulls crítics i diàleg cons­tant amb la ciu­ta­da­nia.