La Terrassa golfista

El pas­sat 11 de juliol va fer vint anys que es va inau­gu­rar ofi­ci­al­ment una de les ins­tal·laci­ons que van por­tar més polèmica al Vallès Occi­den­tal: el fastuós camp de golf del Real Club de Golf el Prat, a les fin­ques de Tor­re­bo­nica i Can Bon Vilar de Ter­rassa. L’enti­tat espor­tiva, obli­gada a bus­car ter­renys per a les obres de la ter­cera pista de l’aero­port del Prat, pre­sen­tava el 1999 el seu pro­jecte per ocu­par aques­tes dues fin­ques de 300 hectàrees que sepa­ren les dues coca­pi­tals valle­sa­nes en mans de par­ti­cu­lars i també de La Caixa, una part de les quals les va cedir al con­sis­tori.

L’Ajun­ta­ment, ales­ho­res encapçalat pel soci­a­lista Manuel Royes, en va ser un defen­sor amb l’argu­ment d’evi­tar qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de crei­xe­ment urbanístic que els ajuntés amb Saba­dell, la pre­ser­vació dels espais i perquè aju­da­ria a la pro­jecció de Ter­rassa al món. Ja el 1996 el con­sis­tori havia reti­rat un pla par­cial per a un camp de 27 forats i un hotel a Can Bon Vilar que havia pre­sen­tat un grup inver­sor (TCA) després que en fusi­o­nar-se amb FCC s’acabés des­car­tant.

Els ter­renys sem­pre van ser cobe­jats. Pri­mer amb la idea de Franco de fer-hi una gran ciu­tat, poste­ri­or­ment per fer-hi l’hipòdrom de Cata­lu­nya, un camp de golf, 400 pisos i un hotel, i sobre la taula el govern ter­ras­senc va tenir un mínim de dues pro­pos­tes sem­blants, algu­nes que incloïen una pis­cina o un camp de tir, que no van aca­bar tirant enda­vant.

Dei­xant de banda tot l’entra­mat judi­cial que es va des­en­ca­de­nar entre els opo­si­tors que dema­na­ven un pla de pro­tecció dels ter­renys, les polèmiques per la cap­tació d’aigua de la depu­ra­dora de Les Fonts, enques­tes ama­ga­des, les denúncies de tales d’arbres il·legals o pel tan­ca­ment del recinte, entre d’altres, el camp de golf de 45 forats –inclo­sos els de l’escola Vallès Golf– dis­se­nyat per Greg Nor­man va esde­ve­nir una rea­li­tat amb la inau­gu­ració ofi­cial l’estiu del 2004.

En aquest llarg procés va aca­bar caient del pro­jecte la cons­trucció d’una hípica, pis­tes de ten­nis i hotels apar­ta­ment, i s’hi ha que­dat el camp de golf amb la seva casa club de dis­seny feta per l’arqui­tecte Car­les Fer­ra­ter i dues pis­ci­nes que la majo­ria de mor­tals només poden veure en foto­gra­fies.

L’apor­tació a la pro­jecció del muni­cipi és gai­rebé nul·la i, de mos­tra, com al lloc web de l’enti­tat costa tro­bar-hi que esti­gui situat a Ter­rassa, més enllà de l’adreça on diri­gir-se. Vint anys amb algun esforç con­junt amb la Fun­dació La Caixa per posar a dis­po­sició les seves ins­tal·laci­ons a enti­tats soci­als, alguns tor­ne­jos benèfics o per apro­par la pràctica de l’esport a per­so­nes en risc d’exclusió social, no sem­blen tam­poc un gran bagatge d’un club que va por­tar als tri­bu­nals l’Ajun­ta­ment per no voler con­ti­nuar pagant les des­pe­ses del cen­tre d’infor­mació ambi­en­tal Bon­vi­lar, fruit del con­veni marc per a la gestió dels ter­renys de cessió muni­ci­pal sig­nat el 26 d’abril del 2005 entre les dues parts.