Els Reis parlen castellà

Vaig seguir la cavalcada de Badalona des de dos punts diferents, motivada per l’estimació infinita a una de les ballarines que acompanyaven el rei Baltasar. Primer em vaig plantar a Llefià, barri de la perifèria on he crescut, i després a la zona cèntrica. Les carrosses eren les mateixes, òbviament, però el govern del PP va decidir, per primer cop, introduir una gran diferència. Al primer tram, que coincidia amb els barris on es concentra més pobresa, els animadors s’adreçaven a la mainada en castellà –sobretot– i en català. Un cop aquest sector va quedar enrere, el català va ser l’únic idioma que es va sentir. Entenc les motivacions electorals de qui va apostar pel bilingüisme i va donar l’ordre clara i diàfana de dirigir-se a la gent en l’idioma que usen majoritàriament a casa. Puc comprendre que, amb la calculadora a la mà, l’alcalde del PP cregui que la decisió contenta la gent que el vota. Ras i curt. No seré jo qui doni lliçons a algú que és capaç d’arrasar i decapitar tots els seus rivals quan arriben eleccions. Però ara que sembla que és el moment dels propòsits, m’agradaria apuntar la meva aspiració: vull al capdavant de les institucions polítics que tractin tota la canalla igual, que no divideixin la ciutat en funció de l’origen o la llengua habitual de la gent i que deixin de tractar els veïns de les zones més pobres com autèntics analfabets. Vull polítics que creguin que un nen de Llefià mereix les mateixes oportunitats en aquesta societat que una nena de la zona més rica i que, conscients que la igualtat és una fal·làcia perquè el punt de partida ja marca el destí, que almenys treballin sense descans per escurçar les distàncies entre tots dos. I fer entendre a la canalla que el català els pot obrir unes portes que altres es trobaran obertes des del bressol és el mínim que podem esperar de qui governa amb vocació de servir la gent.