Pixar fora de test
El diumenge 5 de gener els Reis d’Orient van arribar a Girona amb la seva cort de malabaristes, músics i patges, carregats de joguines i regals. Per a tots els nens i totes les nenes aquesta és sens dubte una nit màgica i emocionant. A ells no els fa res si els patges són homes o dones, ni si la comitiva del rei Baltasar és així o és aixà, ni si el de pell fosca és de mentida o de veritat, ni tenen cap pensament dubtós ni cap mirada crítica, són nens plens d’il·lusió que esperen els Reis com ho hem fet tots els que ja som grans.
Més enllà del seu sentit religiós, aquesta festa és una conxorxa de ciutadans, institucions, mitjans i persones que hi dediquen el seu temps amb una enorme il·lusió, i això és el que fa gran la cavalcada dels Reis d’Orient. Sense aquesta confabulació col·lectiva això no seria possible. Les cavalcades, no cal dir-ho, s’han adaptat als nous temps però han mantingut la seva essència, i avui és una celebració popular que transcendeix el seu rerefons religiós i s’hi han incorporat dones i negres de veritat, tot i que inevitablement es practiqui el blackface tenyint la pell a alguns dels participants, sense cap ànim racista ni res de semblant.
Adaptar les tradicions als nous temps és bo per a la seva pervivència, però tampoc cal portar les coses fins al ridícul. La reinterpretació de la història i les tradicions per adequar-les a les noves maneres de fer i de pensar no pot comportar la negació d’un passat determinat que cal conèixer per tenir criteri. De veritat cal convertir el tió en una tiona? Això ens fa més igualitaris? La història i les tradicions s’han d’explicar com són: jo que soc apòstata perquè –entre d’altres raons– no combrego amb el masclisme de l’Església i no tolero la pederàstia, no canviaré d’opinió perquè el nen Jesús ara sigui nena o sant Josep surti de l’armari. Dic tot això perquè diumenge un grup de vuit persones van pixar fora de test intentant boicotejar la cavalcada per denunciar, megàfon en mà, que hi haguessin patges pintats al seguici del rei Baltasar. No puc entendre com se’ls va acudir protestar en un acte per als infants, ells que són del tot aliens al nostres prejudicis, que no es qüestionen si el que veuen és mentida o és veritat perquè tenen la mirada pura i brillant.
