Les ‘lliçons’ d’un tal Rivera

Feia temps que ni el veiem ni el sentíem, i la veritat és que aquesta absència ens havia proporcionat una mena de calma d’esperit que ara, de cop, s’ha vist alterada en plena ressaca dels torrons i la carn d’olla. Amb una barba més aviat tinyosa, Albert Rivera ha aprofitat un d’aquests podcasts neopijos especialment irritants que es perpetren avui en dia per recordar-nos que, a l’hora de deixar anar despropòsits a raig, pocs o ningú està a la seva alçada. I és que, segons l’exlíder de Ciudadanos, les pensions són una mena d’“estafa piramidal”, ja que el que un cotitza a dia d’avui serveix per pagar les prestacions en temps present, una reflexió xocant amb un deix crític que resulta si menys no paradoxal que la formuli, en forma de càtedra, algú de qui pràcticament no es coneix ni ofici ni benefici fora de la política, i que va sortir poc menys que escaldat del bufet d’advocats que va tenir l’ocurrència de contractar-lo.

Però la de Rivera no és una perdigonada a l’aire a títol individual. Els ultraliberals com ell, que d’ultra en tenen molt, ja acostumen a ser així, expressant una urticària molt mal dissimulada cap a totes les conquestes socials que estructuren l’estat del benestar i hi donen sentit, i que, per ells, bàsicament només representen una cosa: despesa. I quan van mal dades, i efectivament el sistema de pensions avui en dia trontolla per un argument bàsic de piràmide de població, la recepta d’aquests supporters del mercantilisme és sempre la mateixa, adobar primer el terreny amb discursos grandiloqüents sobre la necessitat de garantir “la viabilitat del sistema”, per posar en marxa, després, la podadora. I avui el seu dit apunta cap a les pensions, per demà fer-ho amb la salut o l’educació. Avisats estem, doncs, i encara més després que l’encarregat d’agitar l’arbre hagi estat, aquest cop, algú que ja crèiem feliçment oblidat.