La necessària reforma de l’administració

A partir del moment que l’accés a l’administració es converteix, en si mateix, en un maldecap per a la ciutadania, el seu caràcter de servei públic es posa poc menys que en qüestió. La molt sovint implacable burocràcia que acompanya no pocs tràmits que s’haurien de despatxar amb facilitat i agilitat, ha alçat un mur de recel, quan no desconfiança, entre la població i les institucions del qual la Generalitat també ha acabat convertida en captiva. En són la prova les 40 hores mensuals que, segons la Pimec, ha de dedicar un autònom només a emplenar paperassa, en el que és només un exemple que es podria fer extensiu a la teranyina de la resta de tràmits que cal superar per aspirar a qualsevol ajut o subvenció. Poc menys que una odissea. Davant d’això, no han estat precisament pocs els anuncis de reforma fins ara no reeixits d’un aparell administratiu, el que sosté l’autogovern català, que va ser pensat per a una població de sis milions d’habitants que ja supera els vuit, i que a més en les pròximes dècades ha d’entomar reptes com ara donar servei a una societat cada vegada més envellida.

I és en aquesta conjuntura que el govern de Salvador Illa ha anunciat l’enèsim intent d’entomar aquesta transformació pendent, en una aposta explícita del que vol ser una de les prioritats polítiques de la legislatura. Ara per ara, però, tot són només intencions, visualitzades, això sí, en la creació d’un grup d’experts que seran els encarregats de marcar unes prioritats que després s’hauran de transformar en fets i mesures. I és en aquest terreny, el de la concreció, on Illa i el seu executiu se la juguen de debò, partint de la premissa que tota administració pública sempre haurà de tenir filtres de control –és a dir, una certa burocràcia–, tot i que la música d’alguna de les iniciatives que asseguren que ja tenen al cap, com ara eliminar la cita prèvia obligatòria per poder accedir a determinats serveis, sembla, almenys d’entrada, encaminada a buscar la racionalitat que hauria de ser el principi rector que faci de fil conductor a aquesta reforma tants cops promesa, però mai consumada. A veure si ara pot ser que sí.