Un fregall per a pares

Un familiar que sap que fàcilment caic en el parany quan es toquen segons quins temes m’envia una foto des d’un supermercat. S’hi veu un fregall de color groc que representa una cara somrient i que està especialment pensat, segons s’anuncia a la capsa que fa de cau, per als daddies, és a dir, per als pares, però en la versió cuqui. Vindria a ser un material per als papis, ara que tot ho romantitzem. Veig la foto i m’assalten diverses preguntes: és necessari infantilitzar el material de neteja per aconseguir que els homes sentin que les tasques de la llar també els pertanyen? Si aquest fregall està especialment pensat per als pares xaxipirulis, això vol dir que la resta de fregalls que circulen per les botigues estan adreçats a les mares i que ja no cal ni indicació ni contraindicació perquè els creadors d’aquest material ja saben a quines mans anirà a parar? Desconec si el producte acumula temps als supermercats però mai m’havia cridat l’atenció. Indagant al seu web, veig que, per curar-se en salut, tenen material similar però adreçat a les mommies –a l’apartat de les mamis hi ha una clara abundància del color rosa, que ja que s’aposta per les formes tradicionals, fem-ho bé–. Hi haurà qui pensarà que tot plegat és una bona poca-soltada i que no n’hi ha per a tant. Al cap i a la fi, tothom és lliure de comprar el producte que li surti de l’entrecuix, amb les formes i colors que més li agradin. Però a mi em segueixen indignant aquestes diferenciacions, sobretot perquè, malgrat que vull creure que les generacions que venen ara tenen més clara la distribució equitativa de les tasques de la llar, no paro d’observar dones al meu voltant que carreguen amb el triple pes: el de la feina laboral, el de la cura dels infants –i potser també dels pares– i el de les tasques domèstiques. I no crec que mereixin aguantar les gracietes de segons quins inventors d’idees cursis.