Primers canvis en política de turisme

En només tres mesos, l’Ajuntament de Barcelona ha canviat de discurs sobre el turisme. És un primer pas en la bona direcció. A l’octubre va esclatar l’escàndol de la Copa Amèrica. L’Ajuntament havia invertit desenes de milions de diner públic en base a unes dades falses. La resposta va ser tapar els intents d’auditar el desgavell i acusar als qui ho denunciàvem de turismofòbia. El mateix tinent d’alcalde va arribar a dir que no es podia incidir en la demanda de turisme.

La reacció contra la Copa de l’Amèrica va ser una primera espurna de malestar acumulat contra la mala gestió de l’Ajuntament i el lobby turístic. Ho han detectat i han fet discretament un cop de timó. Primer van cancel·lar noves edicions de la copa. Al novembre van demanar doblar la taxa turística. També han reorientat Turisme de Barcelona, un dels culpables de la situació actual, a buscar turisme de qualitat. Tot són mesures destinades a canviar la demanda de turisme. És un primer bon pas tot i que forçat per por que la reacció s’articuli políticament. Cal complementar-ho amb mesures sobre l’oferta.

Tenim un model heretat del desarrollismo, d’atraure demanda en quantitat a base d’abaixar els costos artificialment. Servim copes barates important mà d’obra mal pagada que després gasta serveis públics i socials més els costos d’integració. Això és una pràctica antisocial del lobby turístic que paga la resta de sectors empresarials. Cal actuar sobre l’oferta per fer-ho impossible. Si el negoci genera uns costos, que els cobreixi amb el preu que cobra i no els traspassi al compte comú. Si no pot fer-ho apujant el preu, és que el negoci no ens interessa com a país. Seixanta-cinc anys després del pla d’estabilització, potser que canviem de mentalitat.