‘Déjà vu’ a l’Arqueològic

La sensació d’estar repetint una experiència ja viscuda, allò que ens ve a dir l’expressió francesa déjà vu, va planar dijous en la presentació del renovat Museu Nacional Arqueològic de Tarragona –ara rebatejat com a Museu Arqueològic de Tàrraco. Primer, perquè feia molts anys que s’esperava la remodelació de l’edifici . I segon, perquè les preguntes que vam haver de formular els periodistes als polítics de torn eren les mateixes que els hauríem –i havíem– preguntat fa també molts anys: hi ha alguna possibilitat que les administracions implicades en la gestió del patrimoni (Ajuntament, Generalitat i Estat) es posin d’acord per crear un òrgan de gestió conjunta que faciliti la protecció del brutal patrimoni romà que té la ciutat? Està, encara, sobre la taula, la possibilitat que l’Estat traspassi a la Generalitat la propietat del museu? Cap de les dues van rebre un sí clar. Tindrem, doncs, altres déjà vu en futures ocasions. Fa deu anys, el 2014, en un article publicat en aquest diari, Francesc Tarrats, que aleshores era el director del MNAT, demanava disculpes als visitants al museu i expressava el seu propi “sentiment de frustració” per no poder oferir-los “un espai i unes instal·lacions amb la qualitat, el dimensionament i el confort que es mereixia, de la mateixa manera que se’l mereixia i se’l mereix, per dignitat, el mateix Museu Arqueològic de Tarragona”. Ara, finalment, el museu ja està en concordança amb la rica col·lecció que alberga. Només falta que les administracions puguin anar de bracet per evitar tants retards, sobrecostos i discrepàncies en la gestió patrimonial.