El senyor Illa no va en tren

N’estic convençuda. El dia 2 de gener vaig fer la proesa, davant la incredulitat de la meva família i amics, d’anar en tren de Barcelona a Reus per veure una bona amiga. Escric aquesta carta per la ràbia que em va fer sentir a l’informatiu de la ràdio que aquell dia els trens funcionaven amb normalitat. Vaig trigar tres hores per arribar al matí a Reus i tres hores per tornar a la tarda. Això és plena normalitat. Tothom que conec que agafa amb assiduïtat el tren sent cada dia la mateixa ràbia que vaig sentir jo. Les meves filles, per exemple, que fan el trajecte Barcelona-Canet, n’estan més que fartes, d’aquesta normalitat, perquè els trens mai van bé. No saps mai quan sortiràs ni quan arribaràs, ni si aquell tren és el que havia de passar o és l’anterior. El comentari generalitzat i resignat dels usuaris sempre és pensar que segur que els polítics no van en tren, ni senten el país com a seu, i el senyor Illa, menys que ningú, tots ho sabem.