Els vells i els seus cinc sentits

He llegit en algun indret que els cinc sentits corporals (vista, oïda, olfacte, gust i tacte) són com finestres que ens permeten connectar amb el món exterior. I si això és veritat per a tots els humans, ho és, encara més, per als ancians que viuen en residències. Els sentits de la vista i de la oïda ja han estat defensats en altres espais, i és sabut que posar remei al deteriorament d’aquest parell de sentits, entre els nostres ancians, resulta costerut; els professionals d’ambdues especialitats són de difícil accés, tant pels trasllats, com pels preus de les ulleres o dels audiòfons, que aquests recomanen. Però no vull deixar de referir-me als sentits del gust, l’olfacte i el tacte, que a les residències queden molt minvats: el del gust, amb menjars no prou ben cuinats o poc variats; el de l’olfacte, amb males olors, cosa que a moltes residències, només de treure-hi el nas, es perceben. I el del tacte, que caldria potenciar amb carícies, abraçades, petons, mostres d’afecte necessàries i sinceres, que tothom necessita, però especialment els vells reclosos en residències. Hem de tenir cura per a una bona qualitat de vida dels nostres ancians, que les finestres dels seus cinc sentits romanguin ben obertes i que hi pugui entrar aire fresc.