La llibertat de premsa com a pilar de la democràcia

Els fets de Rotherham, on més de 1.400 infants van patir abusos durant anys mentre autoritats i mitjans callaven, són un recordatori del cost d’ocultar la veritat. L’escàndol qüestiona la negligència institucional i el compromís d’una premsa que hauria de garantir la transparència en una democràcia. El periodisme té el deure de no faltar mai a la veritat, tal com dicta el seu codi deontològic. Amagar la realitat per evitar debats incòmodes no protegeix la societat, sinó que l’abandona. Encara més greu és l’autocensura per correcció política, que reforça prejudicis i debilita la confiança en les institucions i els mitjans. A Catalunya, aquestes lliçons són essencials: la democràcia requereix informació veraç i completa. Silenciar situacions similars perpetua injustícies i erosiona la confiança ciutadana. Els abusos s’han de condemnar sense matisos, amb transparència i independència informativa. La premsa no pot ser còmplice del silenci, perquè sense veritat, la democràcia mor. Cal que els mitjans fiscalitzin el poder, denunciïn injustícies i ofereixin eines per reflexionar i actuar. Una premsa que calla no és lliure ni digna. La ciutadania ha d’exigir valentia i compromís amb la veritat per garantir una societat justa i una democràcia sòlida.