Deixar de fumar

Es diu que l’empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva, d’una persona en una realitat aliena. És a dir, allò tan fàcil de posar-se en la pell dels altres. Tots tendim a ser empàtics amb els altres quan la vida dona algun cop d’aquells que a vegades dona i el pateix algú que ens estimem o que tan sols apreciem. Però en el dia a dia sovint ens n’oblidem. Tampoc és que siguem egoistes, sinó que la majoria dels cops la pròpia dinàmica ens engoleix i no sabem mirar més enllà de les nostres realitats. I de les nostres experiències. Com que no ho hem viscut, no ho entenem. És el que passa a la gent que mai ha fumat. No entenen per què tens un vici fastigós, et gastes un munt de calés i a sobre et casques la salut. I és que en realitat, de sentit, no en té cap. Entres en el tabaquisme de jove, per motius que tenen més a veure amb sentir-te més gran que amb adquirir un vici. I aquell piti que al principi fas el cap de setmana, de mica en mica es va convertint en el de després dels àpats fins a entrar en un no parar.

Però com amb tots els vicis, arriba un punt que ho has de deixar. No perquè li ho diguin i l’atabalin algú deixarà de fumar. No perquè als paquets posi que fumar mata, un addicte plegarà. Cadascú ho ha de fer quan se sent preparat per fer-ho i sent conscient del que comporta, sobretot al principi. Per sort, avui dia hi ha eines que ajuden i fins i tot des de la sanitat pública et fan un seguiment del procés. Però després et trobes que estàs més irascible. Més emprenyat, angoixat. I expliques que és que estàs deixant de fumar i demanes una mica de paciència a gent del teu entorn, empatia. I aquell que mai ha fumat et diu: “Coi, si ho passes malament, torna-hi. A més, ja saps que si ho deixes t’engreixaràs molt? És el que li va passar a una amiga.” I és en aquell moment en què tot et cau a terra i penses: si deixés la cocaïna em diries que hi tornés per no estar de mal humor? On queda el posar-se al lloc de l’altre? Però acabes concloent que sí, que val la pena. I que no has de defallir tot i que hi hagi qui no t’entén. I encara que sigui guanyant uns quilos.