El famós semàfor de Llambilles

Quan van pre­gun­tar a la con­se­llera Pane­que, poc després del seu nome­na­ment al cap­da­vant de Ter­ri­tori, pel semàfor de Llam­bi­lles, va dei­xar anar un som­riure i va dir que era una car­peta que tor­nava a tenir oberta el secre­tari de Mobi­li­tat, Manel Nadal Far­re­ras. Deu ser una d’aque­lles car­pe­tes que en Manel diu que es va tro­bar tal com les havia dei­xat quan va ple­gar del mateix càrrec el 2010. El semàfor de Llam­bi­lles s’ha fet famós. En un arti­cle de fa cinc anys, l’escrip­tor Miquel Aguirre afir­mava que era “un indret que havia aga­fat iden­ti­tat pròpia”, i un altre usu­ari habi­tual, el peri­o­dista Fran­cesc Sánchez Car­cassés reco­neix que està fart de fer cua i que en aquells pocs quilòmetres entre la rotonda del suro de Cassà, quan ve en direcció a Girona, i a l’altura de l’Esclat quan torna cap a Palamós, el semàfor de Llam­bi­lles li ha robat mol­tes hores de la seva vida i li ha fet gas­tar molts diners en gaso­lina. És a dir, ha per­dut temps i diners. Si anem a l’heme­ro­teca, tro­ba­rem car­tes i car­tes d’usu­a­ris que es quei­xen del mateix. El semàfor de Llam­bi­lles està maleït pels usu­a­ris habi­tu­als de la C-65 i no sé si acaba d’agra­dar als matei­xos veïns del poble que recla­ma­ven segu­re­tat a prin­ci­pis de segle, perquè, i ho és, tren­car cap dels seus habi­tat­ges era perillós.

M’ha fet gràcia que els dos amics peri­o­dis­tes citats recor­din, sense haver-se posat d’acord, que conei­xen cada detall dels res­tau­rants, estanc, xur­re­ria, club de car­re­tera, ben­zi­nera, car­ril bici i cami­ons i cai­xes api­lo­na­des del magat­zem de fruita. I Aguirre recorda que, quan fun­ci­ona, el radar que hi ha a la recta entre la rotonda del polígon i la ben­zi­nera de Cassà “radi­o­gra­fia la len­ti­tud” en deter­mi­na­des hores. En fi, que el semàfor de Llam­bi­lles con­ti­nua, anys després, pro­vo­cant cues a pri­mera hora del matí i a par­tir de les cinc de la tarda, cosa que empre­nya molta gent que es queixa que amb el des­do­bla­ment des de la costa d’Alou al mar i amb les vari­ants de Lla­gos­tera i Cassà fetes, no s’hi ha gua­nyat gaire, perquè el temps recu­pe­rat es perd al semàfor de Llam­bi­lles.

El semàfor va entrar en fun­ci­o­na­ment el 28 d’octu­bre del 2004 a les tres de la tarda i al diari de l’endemà Montse Bar­rera ja titu­lava: “L’entrada en ser­vei del semàfor de Llam­bi­lles pro­voca cues qui­lomètri­ques en els dos sen­tits de cir­cu­lació.” 2004, recor­din. El semàfor era per evi­tar sinis­tres i una mesura pro­vi­si­o­nal posada en ser­vei pel con­se­ller Joa­quim Nadal d’acord amb el lla­vors alcalde Josep Serra. Es van fer estu­dis, d’una vari­ant pel cos­tat oest i una rotonda a l’entrada del poble venint de Quart que et por­tava a l’altra rotonda que sí que es va cons­truir, la del polígon. I fins i tot un soter­ra­ment o un pas infe­rior. Amb una con­sulta popu­lar en què els veïns van dir no a la pro­posta es van aca­bar els pro­jec­tes i van con­ti­nuar les cues. Cues que també, cal recor­dar-ho, patei­xen els veïns de Llam­bi­lles.

Fa dos anys i mig hi pas­sa­ven 24.000 vehi­cles al dia de mit­jana i en època de vacan­ces, fins a 32.000. Real­ment cal una solució i per tant espe­rem que la car­peta oberta aporti solu­ci­ons que siguin segu­res i bones per als veïns de Llam­bi­lles i els con­duc­tors en gene­ral, que no hi hagin de per­dre temps i diners.