El pànic del 20 de gener

La proclamació de Donald Trump serà l’espectacle d’aquest dilluns 20 de gener. Com si no hagués de passar res més, serà un acte televisat arreu, amb milionàries audiències pendents d’uns Estats Units que des de fa mesos influeixen més que mai en favor dels ultres a les eleccions alemanyes, que crispen els socialdemòcrates danesos parlant del futur immediat de Groenlàndia i que volen influir, entre altres qüestions, per fer caure el primer ministre laborista del Regne Unit, si cal amb invents que no són verificats. A una majoria de ciutadans del món mundial, els Estats Units de Trump i Musk ens fan més por que goig. Trump és un president no grat per a Europa, malgrat que la diplomàcia hagi de fer el seu paper i hagi d’anar a rendir-li honors de representació. A diferència del que passa amb els països llatinoamericans, a la presa de possessió de demà no hi solen acudir caps d’estats o presidents, sinó que són els ambaixadors els que assumeixen la representació del país. En el cas d’Espanya, Trump ha decidit convidar el líder de Vox, Santiago Abascal. Tota una premonició de per on poden anar els trets.

A Catalunya, el personatge Trump preocupa, com a la resta d’europeus. La política proteccionista del nou president afectarà més de 3.000 empreses catalanes que exporten regularment als Estats Units. Hi ha estudis que indiquen que l’empresariat català exporta productes als EUA per valor de 3.650 milions d’euros. Hi ha veus convençudes que Trump pot arribar a apujar els aranzels encara més, fins al 20 per cent, a tot el món. De tot això se’n pot beneficiar el sector del turisme i en pot quedar malparat el sector agroalimentari.

Pendents del 20 de gener i dels primers retrucs d’en Trump. La política catalana, a l’aguait. El govern i l’oposició –amb matisos– demanen el mateix i cadascú pel seu costat: fer bullir l’olla.