Ser català

Com som els catalans? Amb l’ànim d’animar el debat i l’assaig en català, l’Antoni Gelonch, que ja comença a tenir una biblioteca pròpia a Viena Edicions amb Mirar el Renaixement; Luter; Napoleó, la Revolució i els catalans; Camus vs. Sastre, i Quan érem lleidatans, entre d’altres títols, ha publicat Com som els catalans, un assaig on revisita Les formes de la vida catalana que Josep Ferrater Mora, el filòsof català més destacat del segle XX, va escriure exiliat a Xile el 1944. I 80 anys després, doncs vist que la societat catalana té una tendència històrica al moviment pendular, Gelonch ens planteja reflexionar sobre com som i cap on anem. Dels quatre punts que Ferrater Mora va marcar com a trets –continuïtat, seny, mesura i ironia–, Gelonch troba que el concepte de la continuïtat és el que està més tocat. D’entrada perquè es fa difícil respectar el passat si no es coneix. Cal recuperar l’estima i el coneixement sobre les nostres tradicions. L’obertura a d’altres cultures no es pot fer sacrificant allò que ens ha treballat durant segles. Immigracions i migracions no són processos aliens a Catalunya. I Gelonch demana en el seu assaig que, davant la nova onada que tenim, ens allunyem de la plantilla francesa que acaba fomentant illes. Per contra, seny, mesura i ironia, encara es mantenen tal com es projectava. Seny, que és diferent del sentit comú, mesura perquè els catalans som poc amants de l’exageració, i de determinat romanticisme? Ens empeltem de la sentència grega: “En res massa.” I en ironia, anem forts. La ironia ens permet viure en societat, dient allò que volem dir, però sense ferir.

Per damunt d’això, l’Antoni Gelonch ens diu que l’enveja és el més gran pecat dels catalans. I no s’apaivaga, ans ben al contrari, és un obstacle per avançar de cara al futur. Caldrà coratge per lluitar contra aquesta plaga. Esforç, treball i grans dosis de generositat, i arromangar-nos per abordar temes complexos i situacions difícils, recepta per encarar el futur! Ja és allò que per ser català, no n’hi ha prou amb néixer-hi, se n’ha d’exercir.