Felicitat desesperada

Gràcies a un regal d’aniversari d’aquells que fan diana, dissabte vaig anar a veure l’obra Les mans al Teatre de Salt. Aquí va iniciar la gira per escenaris catalans després de l’estrena i una ovacionada temporada a la sala Villarroel de Barcelona. Si ens cenyim al terreny teatral, a Girona vam ser molt afortunats el cap de setmana passat, perquè al Teatre Municipal també hi encetava la gira catalana un dels millors muntatges del 2024 i segurament dels últims anys, Tots ocells. Però tornem a Les mans. Dirigida per Sílvia Munt a partir d’un text del dramaturg gironí Llàtzer Garcia i magníficament interpretada per Ernest Villegas i, atenció, Raquel Ferri, se centra en una parella que es dedica al cinema, i treballen junts en una pel·lícula. Tot plegat, un marc idoni per lluir misèries humanes molt comunes: egoisme, vulnerabilitat, dependència. Un altre tema que hi plana amb força és la salut mental, que determina una decisió important de la protagonista. Amb l’ombra allargada d’un trastorn mental, què és més important: mantenir la història d’amor o tirar endavant un projecte artístic somiat? Podrien ser coses compatibles, pensareu, però no, a l’obra no ho són. O sí. Per esbrinar-ho, millor que consulteu els propers escenaris de la gira i les localitats disponibles. La importància del benestar emocional se’ns ha fet molt present aquesta setmana, perquè dilluns era el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, i els mitjans es van fer ressò de dades esgarrifadores, com ara que a Catalunya s’ha triplicat el nombre de menors de 15 anys que prenen antidepressius. Llegint articles sobre salut mental, vaig anar a parar a un que parlava del llibre La felicitat, desesperadament, del filòsof francès André Comte-Sponville. Diu que per ser feliços millor que no esperem res. “O estem enamorats de qui no ens fa cas, i patim aquesta carència, o vivim en parella i ens avorrim l’un de l’altre, perquè no podem desitjar el que ja tenim.” Per això, el dramaturg George Bernard Shaw deia: “Hi ha dues catàstrofes a la vida, la primera quan els nostres desitjos no són satisfets; la segona, quan ho són.” O patim, o ens cansem. Potser millor no enamorar-se. En tot cas, molt a favor de la felicitat desesperada. I, per no esperar, no espereu més a comprar entrades per a Les mans i per a Tots ocells.