Apostem més fort per la indústria de la salut

Europa va establir el 2017 un nou reglament per al registre de productes sanitaris i de diagnòstic in vitro que implica el requeriment d’un organisme notificat per obtenir el permís per a la seva distribució. La intenció era bona: s’exigia un major rigor d’eficàcia, seguretat i qualitat per tal de protegir al màxim el pacient, però alhora també s’hi va afegir el pas per un òrgan avaluador. Això ha acabat afectant els nous desenvolupaments i el 60% dels productes que actualment hi ha en el mercat. La normativa ha acabat suposant un problema greu a nivell europeu. Hi ha una disponibilitat limitada d’organismes notificats i això provoca un fort retard en l’adaptació al reglament dels productes ja existents en el mercat i en l’obtenció de la certificació als nous que hi volen accedir. Ens trobem davant d’un coll d’ampolla amb conseqüències nefastes per a la població, que s’intenta resoldre de manera provisional concedint una pròrroga per als productes que a hores d’ara són al mercat, traslladant el risc a cada país membre.

Aquesta casuística afecta de forma directa la indústria de la salut a Catalunya, que concentra el 42% dels fabricants de tecnologies sanitàries. L’Estat espanyol es troba entre els sis països europeus líders en la fabricació de productes sanitaris, junt amb Alemanya, Suïssa, Irlanda, Holanda i França. La majoria d’aquests països ja han augmentat els organismes notificats per garantir el proveïment de productes sanitaris als seus territoris: Alemanya n’ha notificat 14; Itàlia, 10, i Holanda, 3. A l’Estat espanyol només s’ha notificat el Centro Nacional de Certificación de Productos Sanitarios, que depèn del Ministeri de Sanitat, però aquest organisme ha deixat fora, per ara, els productes de diagnòstic in vitro i de salut digital. Aquesta situació suposa un greuge per a la indústria de la salut a l’Estat i un risc en la disponibilitat de productes sanitaris en el sistema de salut. Les conseqüències, a la llarga, podrien derivar en una deslocalització de la indústria, una incapacitat d’atracció d’inversió estrangera, la pèrdua de creació d’ocupació qualificada i, finalment, l’encariment dels productes sanitaris. És molt urgent i necessari autoritzar altres organismes notificats de certificació que permetin capacitar el país per fer front als riscos exposats i, tenint en compte les fortaleses del sector sanitari del nostre territori, el pròxim hauria d’estar ubicat a Catalunya. El territori català disposa del principal hub tecnològic que concentra gran part dels fabricants de productes de sanitaris de l’Estat, així com centres de recerca de referència per al desenvolupament d’aquestes tecnologies. En definitiva, comptem amb estructures, coneixement i expertesa per assumir aquest rol.

Estem davant d’una oportunitat única que ens permetria no només garantir una solució a un repte d’un sector tan rellevant com és el de la tecnologia sanitària i de la indústria local, sinó també guanyar competències com a país, fomentant l’escalabilitat dels projectes innovadors i atraient inversió i talent. Catalunya pot esdevenir un motor clau en la indústria de la salut a escala europea. Les xifres així ho avalen: amb més de 1.300 empreses de salut, concentra el 30% del sector de l’Estat, que representa prop del 10% del PIB; el 50% de la producció farmacèutica, el 45% de la inversió en salut digital i tecnologies mèdiques, i es troba en la cinquena posició a Europa en nombre d’assajos clínics actius. Però fer-ho possible requereix que el govern català prioritzi aquesta línia de treball i prengui un lideratge determinant. El país compta amb una alta capacitat de desenvolupament i producció que combina amb la concentració de centres de recerca referents d’excel·lència científica i un ecosistema capaç de generar projectes d’alt nivell, crear startups i patents. Alhora, però, no lidera la transferència tecnològica ni l’adopció d’innovació, cosa que compromet l’escalabilitat dels projectes i la competitivitat de la indústria. Tenim les idees i iniciem els projectes, però no disposem de la capacitat per fer-los créixer. Només aconseguirem que la bona ciència que fem a Catalunya arribi a tenir un impacte sobre les persones si liderem la indústria de la salut. I per a això és indispensable incrementar esquemes de col·laboració publicoprivada, millorar el finançament insuficient de la inversió en R+D d’infraestructures empresarials i, sobretot, agilitzar la regulació i els processos administratius que se’n deriven per garantir l’accés a productes innovadors. Només liderant la indústria de la salut podrem fer que la bona ciència que fem a Catalunya arribi i beneficiï les persones.