Viatges i excursionisme a la Selva

La fotografia feta per Miquel Pons Bernareggi de l’arribada d’una diligència a Hostalric procedent d’Arbúcies i Sant Hilari el 1990 il·lustra la coberta del llibre Viatges i excursionisme a la Selva, al Montseny i a les Guilleries (1770-1936), de Cristina Ribot Bayé, que va guanyar la XII Beca de Recerca de la Selva 2018, atorgada pel Consell Comarcal de la Selva i el Centre d’Estudis Selvatans, amb el suport de la Diputació de Girona, que són els que conjuntament amb la Direcció General del Patrimoni Cultural, l’Ajuntament d’Arbúcies i l’Institut Ramon Muntaner han permès la publicació d’aquest volum de la col·lecció Estudis i Textos, del Centre d’Estudis Selvatans. Un volum de 386 planes que ens posa a l’abast llegir com eren aquells viatges i excursions gràcies a “la ben documentada, estructurada, raonada i il·lustrada crònica de Cristina Ribot sobre com ens han vist de fora estant i de la ciutat estant”, com argumenta en el pròleg el filòleg Narcís Figueras Capdevila, del Centre d’Estudis Selvatans.

Cristina Ribot Bayé (Llambilles, 1985), doctora en història de l’art per la UdG, és l’autora d’aquest volum. Guanyadora de les beques 8 de Març de l’Ajuntament de Girona (2013) i la Selva (2018), treballa en la documentació i catalogació d’objectes artístics, arqueològics, etnològics, fotogràfics, documentals i bibliogràfics i ha comissariat exposicions. Autora dels llibres Viatgeres a la Girona dels segles XIX i XX (2014) i Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, 60è aniversari (1958-2018), és responsable de publicacions al Museu d’Art de Girona. Ha fet la diagnosi d’equipaments patrimonials del Parc Natural del Montseny i del Museu Etnològic d’Amer.

L’autora explica que la voluntat d’aquest treball que ara es publica ha estat la recopilació, l’estudi i l’anàlisi de la literatura general per als viatgers i excursionistes que al llarg de 166 anys han visitat la Selva i han escrit sobre aquesta comarca. Ha treballat en la recerca d’articles i ressenyes d’excursionistes apareguts en publicacions periòdiques, però també en la recerca de dietaris, memòries personals i epistolaris de diversa gent, i en recull els itineraris i les anècdotes que els protagonistes van viure als llocs de destinació entre finals del segle XVIII i el primer terç del segle XX, molt abans de l’eclosió del turisme.

Aquestes mirades de tants excursionistes van contribuir al seu moment al renom de la comarca, segons escriu Cristina Ribot, i van propiciar que noves persones, viatgeres i excursionistes, hi transitessin. “Aquests protagonistes van divulgar, de bon grat o a desgrat, una determinada imatge de la comarca tant dins com fora del país”, fet que va acabar incidint “en la transformació de la comarca en termes turístics”. Narcís Figueras defensa en el pròleg que “la construcció de la pròpia personalitat es duu a terme, en gran part, per mitjà de les percepcions que els altres tenen de nosaltres”. El treball ingent de l’autora presenta “els testimonis espurnejants de l’impacte en viatgers i excursionistes d’uns espais naturals i d’uns entorns d’història acumulada que han esdevingut inevitablement els nostres”, explica Figueres. Un gran treball.