El Boia

Un dia d’octubre de 2023. 6.30 am. He estat convidat per en Pere Vehí a esmorzar al Boia. M’explica que a aquella hora hi trobaré bons amics seus fent tertúlia amb el bar encara tancat al públic a aquella hora. Em presenta com a amic fotògraf autor de les vuit fotografies exposades, pel Festival de Fotografia InCadaqués, a la barra on a l’estiu en Manel Vehí, el seu fill, prepara els seus guardonats i exquisits còctels. Exquisida és també la tertúlia. Repeteixo diverses vegades. En Pere, sempre ell, em prepara personalment el cafè, fent gala de la seva hospitalitat i elegància. Allí, al Boia, hi conec, entre d’altres il·lustres cadaquesencs, en Piris, en Tajada, en Dionís, els germans Moscardó, en Rafa... També hi és, naturalment, en Moisès, a qui estic infinitament agraït, ja que és qui, un any abans, em parlà de la possibilitat d’exposar al Boia, del seu bon amic Pere Vehí. Un s’adona de seguida que aquestes tertúlies no són anecdòtiques. Tenen cor i condició de categoria. Són l’essència que fa funcionar el bar la resta del dia. Aquestes tertúlies em van fer veure no només la singularitat de Cadaqués i la seva gent, que d’alguna manera ja coneixia, sinó també la importància del local com a centre neuràlgic i ànima de la vila. En Pere és la persona que millor coneix l’obra del gran Salvador Dalí, assidu del local. Estic segur que avui l’artista ens diria a tots que el Boia “és el centre de l’univers”. Si més no, el Boia és cultura i història i, en definitiva, un llegat que no s’hauria de deixar perdre sota cap concepte, normativa ni arbitrarietat.