Els nivells són baixos?

El nos­tre cer­vell té una tendència natu­ral a pres­tar més atenció a les experiències nega­ti­ves que a les posi­ti­ves. Això pot ser una res­posta evo­lu­tiva que ens ajudi a evi­tar perills. Això explica mol­tes coses: abun­den els porucs i escas­se­gen els teme­ra­ris. Les fòbies són freqüents. I de vega­des s’exa­gera, par­lant dels des­as­tres deri­vats del canvi climàtic. I quan es parla del pas del temps, en gene­ral, “tot el temps pas­sat va ser millor”[...]. Ah!, i es parla contínua­ment dels bai­xos nivells acadèmics –geo­gra­fia, història, matemàtiques...– i no es diu que els nos­tres estu­di­ants han millo­rat en molts aspec­tes... “Tenen més habi­li­tats soci­als, el seu pen­sa­ment crític ha millo­rat, saben fer ser­vir les noves tec­no­lo­gies, i inves­ti­gant i tre­ba­llant en equip, són millors que els estu­di­ants d’abans.” El nos­tre cer­vell veu més el que és nega­tiu. També es pot dir que veu més el que falta […]. Ara, estic pen­sant en aquesta senyora que després d’un viatge torna a casa i veu una taca a terra a la cuina i no veu que el seu marit ha nete­jat tot el pis. Els mit­jans i nosal­tres ten­dim a cen­trar-nos en allò nega­tiu, per això, i sim­pli­fi­cant molt, diem que els nivells han bai­xat.