Concrecions per a la trobada de Waterloo

La reunió entre Puig­de­mont i Jun­que­ras dijous a Water­loo té, a banda del que s’hi va trac­tar, l’efecte de gene­rar en el món inde­pen­den­tista una certa expec­ta­tiva de recons­trucció d’algun fil d’actu­ació com­par­tida, sobre­tot en l’eix naci­o­nal i en l’àmbit del finançament i les com­petències. Una expec­ta­tiva encara molt limi­tada pels pre­ce­dents frus­trats al llarg de set anys de des­a­vi­nen­ces i que els dos prin­ci­pals par­tits inde­pen­den­tis­tes podrien por­tar a la pràctica sobre­tot al Congrés dels Dipu­tats, on tots dos se situen nítida­ment en un mateix pla –van for­mar part del bloc de la inves­ti­dura però actuen des de l’opo­sició–, tenen un pes i una capa­ci­tat de con­di­ci­o­nar el govern espa­nyol de mag­ni­tuds idènti­ques i és més fac­ti­ble que com­par­tei­xin objec­tius polítics. Però la col·labo­ració tam­poc hau­ria de ser invi­a­ble en la política cata­lana, on no hi ha riva­li­tat pel lide­ratge d’una majo­ria inde­pen­den­tista ara ine­xis­tent, mal­grat que al Par­la­ment Junts és –per nom­bre de dipu­tats i perquè no va inves­tir Illa ni hi nego­ciarà pres­su­pos­tos– opo­sició més visi­ble que ERC. En tot cas, la con­creció dels ges­tos de Water­loo depèn de la volun­tat de totes dues for­ma­ci­ons i, sin­gu­lar­ment, de Car­les Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras. Fa anys que es conei­xen, s’han trac­tat, han com­par­tit govern i repressió, i han dis­cre­pat en públic i en pri­vat. Amb aquests con­di­ci­o­nants, cal­dria donar un marge a ERC i Junts, però si la tro­bada de dijous queda en una esce­ni­fi­cació més i no es tras­llada a la ini­ci­a­tiva política, l’únic efecte que tindrà serà apro­fun­dir encara més en la des­mo­bi­lit­zació de bases i votants.

La rup­tura de con­ver­ses sec­to­ri­als de Junts amb el govern espa­nyol que Puig­de­mont va ver­ba­lit­zar l’endemà de la cimera Junts-ERC tam­poc és un obs­ta­cle per a la col·labo­ració. El pre­si­dent a l’exili s’ha aixe­cat de la taula però no n’ha fet lle­nya a cops de des­tral, men­tre que el PSOE intenta que Junts es torni a asseure invo­cant l’avanç en la cessió de com­petències d’immi­gració. La tàctica de gua­nyar temps té un límit i uns i altres han de començar a pre­veure les con­seqüències d’un tren­ca­ment irre­cu­pe­ra­ble si les res­pec­ti­ves línies ver­me­lles no poden con­ver­gir en cap punt.