La Paloma

S’ha tingut l’encert de celebrar un cicle de Música Romàntica a La Paloma, el local del carrer del Tigre com no n’hi ha cap més a Barcelona. Els “lieder” de Schumann, cantats amb tanta qualitat de caràcter per la soprano Ana Higueras i el tenor Manuel Cid, sonaven suggestivament emmarcats per les pintures, les motllures i els daurats del local.

La Paloma és avui dia un monument barceloní, que sorprenentment s’ha salvat de la destrucció. Ignoro la història d’aquesta sala de ball, de la qual no he trobat referències en els papers que tinc més a l’abast. Només sé que a Barcelona havia existit una societat que l’any 1859 trià el Teatre Odeon per iniciar-hi una sèrie de balls de disfresses coneguts per saraus de La Paloma. Francesc Curet en proporciona notícies plenes del suc de l’època. Movien l’entitat gent important, com l’escenògraf Soler i Rovirosa, l’escultor Nobas, el dibuixant Eusebi Planas. El nom provenia de La Paloma, la popular “americana” de Gaztambide, que avui encara es canta: “Si a tu ventana llega una paloma…” Serafí Pitarra en glossava l’èxit: “Fos que la música és bona / o que la lletra agradava / és cert que per Barcelona / des de llavors, cada estona / sentíeu gent que la cantava. / Les criades rentant plats / els senyors quan feien broma / els pinxos anant plegats / fins els xicots i els soldats / sempre cantant la paloma”.

La societat era humorística i el 1863 anunciava un programa amb els balls següents: “Estragos de los Juegos Florales”, “La Paloma”, “Les nines de l’Enxanxa”, “Vols fer-me riure!”, “Abajo la Ciudadela!”, “Que ets de l’Ateneu?”, “Mal arancel te parta!”, “Quien fuera concejal”, “De pensarlo, sudo”, etc.

Quan la societat La Paloma plegà, dues noves societats en van recollir l’herència: el Taller Embut i el Taller Baldufa.

No tinc dades, però, per a lligar la societat La Paloma amb el local del carrer del Tigre, que durant molts anys ha estat un ball tronat, ignorat o mal vist per la “societat” barcelonina. El canvi s’ha produït d’un temps ençà, amb l’aparició d’un moviment de sensibilitat per a tots aquells indrets ciutadans que tenen un caràcter i responen a una època. El que en dèiem el progressisme s’enamorà de “La Paloma”, i van començar a fer-s’hi festes –homenatges, presentacions de discs, etc.–, que en aquell ambient agafaven un to especial. I és que, realment, La Paloma és un local-espectacle encara que no s’hi faci res.

Per damunt de tot, és una evocació de la Barcelona romàntica, que ha estat la més destruïda. Els barcelonins hem conservat més els exteriors que els interiors, i a la ciutat hi ha avui més façanes gòtiques que salons del segle passat. Cal preservar La Paloma, perquè encara s’hi sent respirar la Barcelona dels besavis.