La feina dels alts directius

Sempre m’he imaginat un alt directiu, en versió home o dona, amb una agenda d’aquelles molt esborrallades on no hi cap una sola reunió més i anant amunt i avall perquè ara em trobo amb en Pau i en Pere, i més tard amb en Berenguera, i després visito un poble que és a 150 km de casa, o reuneixo el meu equip perquè hi ha un tema que no pot esperar. Mai, si penso en aquesta figura, m’ha vingut una imatge d’ell o ella tancats a casa una jornada sencera en pijama i plantofes, sense que això signifiqui que una persona amb una responsabilitat elevada no pugui avançar feina des de la taula del menjador. Ara veiem que s’ha creat un fort rebombori perquè el govern socialista vol eliminar el teletreball en els alts càrrecs i aquests, molts dels quals imagino que deuen portar quatre dies designats, doncs sembla que estan empipats. Això del teletreball són faves comptades. En parlo des de l’experiència. Malgrat que alguns s’han encarregat de construir la imatge que feinejar des de casa és sinònim de ser menys productiu, la realitat és que hi ha ocasions en què el teletreball dona més fruits que l’activitat feta des de l’oficina o el despatx. Potser el que em sorprèn, tenint en compte que la dedicació i la professionalitat d’un alt càrrec les haurien de donar per descomptades, és que tinguin aquesta capacitat de saber que tots els dilluns i dimecres de l’any, per posar un exemple, s’ho faran venir bé per treballar sense posar els peus al carrer. M’al·lucina que puguin pactar els horaris de tot l’any, sincerament, i em fa pensar que aquí hi ha gat amagat. Perquè quan confies en l’entrega d’algú, l’últim que vols saber són les coordenades exactes d’on para, i et resulta indiferent que sigui a l’oficina o al saló de casa. I si el problema és de confiança, aleshores és tan fàcil com acomiadar aquella persona, que no oblidem que és gent fitxada a dit.