Tirarem de mediador

Jo, ja ni hi pensava. M’havia fugit del cervell. I al veure com Sánchez ha acollonat l’ultimàtum de la confiança creia que enviaríem l’espanyol a pastar fang. No pensava a poder tirar de mediador. Beneït mediador! I beneït Puigdemont, que si no ens sorprèn amb un all ens sorprèn amb una ceba! Quina gran pensada qui va pensar a posar-lo (el mediador) i quina gran pensada pensar a tirar-ne ara. És com la congelació de la declaració d’independència. Ara suspenem les negociacions però continuen actives perquè reclamem el mediador. Era un ultimàtum perquè us moguéssiu i no us heu mogut, i tallem però no tallem, perquè apel·lem al mediador com si fos el pare carbasser. Recordeu? El pare carbasser quan va tornar de l’ultimàtum va portar no una, ni dues, ni tres, sinó quatre carbasses. I contesteu fort: quatre no, el pare carbasser! Havien dit que resoldrien els tècnics, convençuts que els tècnics es mullarien. Els tècnics van dir que ja s’ho farien i varen quedar que el primer dia que es pogués. El primer dia varen dir que millor el segon i quan va arribar el segon varen dir que el pare carbasser. Al PSOE els ha passat com a mi. No pensaven que es podia tirar de mediador. Encara ahir Turull deia que el PSOE no ha estat lleial “ni al text, ni al context ni a l’esperit”, que és com dir que han pecat de paraula, obra i omissió. Però tirem de mediador. Qui dies passa anys empeny, encara que no sapiguem cap a on.