Hora de reaccionar

El segon man­dat pre­si­den­cial de Trump acaba d’arren­car amb una expec­ta­tiva ele­vada de trans­for­mació, dels EUA i del món. Pre­o­cupa espe­ci­al­ment les deci­si­ons que pugui pren­dre la nova admi­nis­tració repu­bli­cana en l’esce­nari inter­na­ci­o­nal. Si Trump, sem­pre impre­vi­si­ble, apro­fun­dirà la crisi del sis­tema mul­ti­la­te­ral vigent des del final de la Segona Guerra Mun­dial (la reti­rada de l’Acord de París con­tra el canvi climàtic, sig­nada el mateix dilluns, n’és un trist exem­ple) o si, per con­tra, voldrà coro­nar-se com a pea­ce­maker i acce­le­rar pro­ces­sos paci­fi­ca­dors a Ucraïna i el Pròxim Ori­ent. Les incògni­tes són grans. I, men­tre hi ha potències que aplau­dei­xen el seu retorn, la Unió Euro­pea (UE), en plena crisi de lide­ratge, observa amb recel el rumb que pugui mar­car el nou poder a Was­hing­ton. Trump amenaça d’obrir una guerra comer­cial amb el Vell Con­ti­nent i de reti­rar el parai­gua defen­siu si els ali­ats no inver­tei­xen prou en arma­ment. Pro­voca amb la idea de com­prar Gro­enlàndia men­tre els seus escu­ders, els mag­nats tec­nològics, pres­si­o­nen per neu­tra­lit­zar les regu­la­ci­ons comu­nitàries sobre les xar­xes soci­als. El risc de xoc amb els EUA hau­ria de ser­vir per fer reac­ci­o­nar i cohe­si­o­nar una UE atra­pada eter­na­ment en les seves divi­si­ons.