Opinió

Exalcaldes olotins

Es corria el risc d’assistir a un “Jo ho vaig fer millor que tu”, però Macias i Sacrest van evitar atribuir-se mèrits de manera explícita

El con­ver­gent Pere Macias i el soci­a­lista Lluís Sacrest, alcal­des d’Olot entre el 1984 i el 1996 i entre el 1999 i el 2011, res­pec­ti­va­ment, van inter­ve­nir fa pocs dies en la pre­sen­tació de Tran­sició i democràcia, un lli­bre de Josep Murlà que tracta del període 1975-2011 a la ciu­tat gar­rot­xina, quan les deci­si­ons dels dos bat­lles van trans­for­mar, per a bé o per a mal, el muni­cipi i van mar­car en uns per­cen­tat­ges més o menys alts l’Olot que tenim avui. Es cor­ria el risc d’assis­tir a un “Jo ho vaig fer millor que tu”, però Macias i Sacrest van evi­tar atri­buir-se mèrits de manera explícita; no era el lloc ni el moment de riva­li­tats. Tam­poc van fer con­ces­si­ons a l’autocrítica, exer­cida de pun­te­tes reco­nei­xent que van come­tre errors però sense entrar en gai­res con­cre­ci­ons. La pre­sen­tació, en fi, va tenir el to pre­vist de com­plaença rat­llant a esto­nes el cofo­isme, pot­ser meres­cut. Amb justa fama d’haver fet una gestió molt per­so­na­lista, l’un i l’altre van estar el temps sufi­ci­ent al càrrec per come­tre dis­ba­rats, sens dubte, i qual­se­vol olotí en podria fer una llista, però és clar que van ser molts més els encerts: només cal donar un cop d’ull al con­tin­gut del lli­bre i reme­mo­rar com era la ciu­tat abans i després del pas de Macias i Sacrest per l’Ajun­ta­ment.

La mono­gra­fia en qüestió –onzè i dar­rer volum de la col·lecció Qua­derns d’Història d’Olot edi­tada per l’Ajun­ta­ment i la Dipu­tació– és bàsica­ment un inven­tari asèptic en què s’evi­ten les valo­ra­ci­ons i encara més les con­clu­si­ons. Com es va dir en l’acte, és un punt de par­tida per a un tre­ball d’anàlisi quan el pas del temps ho per­meti; quan ja no hi seran els alcal­des que podrien fer l’autocrítica, però en canvi la pers­pec­tiva cro­nològica faci­li­tarà als his­to­ri­a­dors una valo­ració des­a­pas­si­o­nada de la seva feina.

Dos alcal­des del període trac­tat ja són morts (Joan de Malibrán, bat­lle entre el 1968 i el 1977, i Fran­cesc Casas, entre el 1977 i el 1979), però n’hi ha tres de vius que lamen­ta­ble­ment no van assis­tir a la pre­sen­tació: Joan Sala, Arcadi Cal­zada i Isa­bel Brus­sosa (l’única dona que ha exer­cit el càrrec en tota la història de la ciu­tat) i és una llàstima perquè ves a saber si hi haurà una altra opor­tu­ni­tat de reu­nir-los.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia