Opinió

Canons acústics

Els canons emeten un soroll semblant a una petita explosió, curta i intensa

Fa uns dies que, al vol­tant del petit poble del Baix Empordà on visc, sonen deto­na­ci­ons de canons de so per espan­tar ocells o sen­glars. Sonen dia i nit, a inter­vals de pocs minuts, i l’objec­tiu prin­ci­pal és acon­se­guir sobre­tot que els sen­glars no entrin als camps i els mal­me­tin, perquè, quan aquests ani­mals enva­ei­xen un espai, arra­sen tot el que hi tro­ben al davant i això es con­ver­teix en un mal­son per als agri­cul­tors. Però el sis­tema per fora­gi­tar-los també és un mal­son per als veïns que hi ha als vol­tants i el con­cert de lla­drucs de gos­sos que iden­ti­fi­quen aquest soroll com una amenaça de manera con­ti­nu­ada, dia i nit, està asse­gu­rat. Els canons eme­ten un soroll sem­blant a una petita explosió, curta i intensa, que pretén fer fora els ani­mals de les zones amb cul­tius o frui­ters. Els experts en la matèria, però, con­si­de­ren que, a curt ter­mini, aquest sis­tema deixa de ser efec­tiu, perquè els ani­mals s’habi­tuen al so i ja no l’iden­ti­fi­quen com a perillós. Així, doncs, quin sen­tit té man­te­nir les deto­na­ci­ons con­ti­nu­a­des, moles­tin o no, si arri­barà un dia, no gaire llunyà, en què ja no ser­vi­ran per pro­te­gir els camps? Soc cons­ci­ent que, dient això, em cau­ran crítiques d’agri­cul­tors que cre­uen, suposo, que no tenen cap més remei que fer ser­vir els canons per evi­tar les des­tros­ses de sen­glars i altres ani­mals; els hi va el resul­tat del seu esforç, és clar. Ara bé, al mer­cat hi ha altres sis­te­mes, com ara dis­po­si­tius acústics que s’acti­ven, mit­jançant sen­sors, només quan hi pas­sen ani­mals i no de manera pro­gra­mada cada pocs minuts o emis­sors d’ultra­sons no audi­bles per als humans, entre d’altres. Com a habi­tant d’una zona emi­nent­ment agrícola (nas­cuda i cri­ada també en entorns rurals), estic habi­tu­ada a mol­tes coses inhe­rents a la vida d’aquests pobles, siguin sorolls, olors o inco­mo­di­tats diver­ses; for­men part del tarannà quo­tidià i no moles­ten, de fet, ni me n’adono. Però les deto­na­ci­ons con­ti­nu­a­des dels canons em des­bor­den (i a molts altres veïns). Pot­ser soc il·lusa, però estic con­vençuda que es pot tro­bar una solució que sigui útil per a tot­hom, amb sis­te­mes menys per­tor­ba­dors com els que deia abans (si cal, sub­ven­ci­o­nats per les admi­nis­tra­ci­ons), de manera que la pro­tecció tant dels cul­tius com de la tran­quil·litat dels veïns esti­gui asse­gu­rada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia