Israel: del mite al crim

Pedro Costa Morata (Águilas, Múrcia, 1947) presenta aquests dies, a Saragossa, Tortosa i Barcelona (6 de febrer, 16 h, Ateneu Barcelonès), el seu assaig Israel: del mito al crimen (El Viejo Topo, 2024), un volum dens de contingut documental i anàlisi històrica i política, en què passa revista, sense concessions, a la tragèdia del poble palestí sota les armes i l’expansionisme de l’Estat d’Israel. Qui és Costa Morata? Ho recordo. El seu nom i obra ha estat pràcticament esborrat dels grans mitjans periodístics espanyols, on va escriure llargament durant els anys setanta i vuitanta, manifestant la seva posició intel·lectual independent, crítica i alternativa al sistema sociopolític i econòmic que la Transició va configurar. Sabia de què parlava. Enginyer de telecomunicacions, va participar en el sistema industrial i energètic (Iberduero, central de Lemoiz) fins que va veure, per experiència pròpia, que l’energia nuclear que l’últim govern franquista volia instal·lar a Espanya (Plan Energético Nacional, 1973-75) suposaria una nova dependència dels grans grups de poder, amb greus conseqüències per a la salut, la seguretat i els territoris rurals. Ho va voler evitar (i ho aconseguí enmig d’una gran protesta popular) quan, el desembre de 1973, el govern va planificar la central nuclear de Cabo Cope, a la seva terra natal.

A partir de llavors –i amb un treball incessant per tot Espanya– va esdevenir un dels pioners del moviment ecologista i antinuclear, va ampliar els seus interessos científics i tecnològics a la sociologia, el periodisme, a la crítica al model de desenvolupament occidental i, conseqüentment, a la investigació geopolítica mundial, per la qual cosa, i ja fa cinquanta anys, es llicencià en ciències polítiques i sociologia, i va esdevenir doctor el 2005, professor a la Universitat Politècnica de Madrid, a la Universitat Pontifícia de Salamanca i va impartir cursos de doctorat a Guatemala. El seu interès per estudiar el nord d’Àfrica i els països de l’Orient Mitjà –i viatjar-hi– data d’aquells anys setanta, fet que el converteix en un dels homes més ben informats del panorama espanyol, per la qual cosa –com descriu en el llibre esmentat– no admet que segons qui li doni lliçons de segons què.

A més de ser fidel, com a rigorós analista, a la història dels fets, no oblida la dimensió moral i les conseqüències que es deriven dels fets esdevinguts, sobretot si han ocasionat –com coneix perfectament– tant de dolor, espolis, mortaldats i migracions a tantes comunitats arreu del món. Amb una prosa plena de vigor –amb santa indignació, justament per saber les bambolines sovint criminals amb què es van cuinar els fets–, Pedro Costa desmunta els tòpics interessats: de les “promeses” bíbliques als “drets de defensa” d’Israel, passant pel “projecte colonial del sionisme polític”, llargament elaborat entre 1920 i 1947, i consolidat el 1948, amb la partició de Palestina i la creació de l’Estat jueu, amb l’antic suport colonial de la Gran Bretanya i l’inevitable dels Estats Units, gràcies a grans fortunes d’origen jueu que no van patir, precisament, l’Holocaust nazi. Ans al contrari, van fer-lo possible amb tota mena de suports, jugant a dues bandes, com sempre fan els que s’aprofiten de tot.

Aquest valerós i valent volum –de prop de quatre-centes pàgines, amb extenses referències bibliogràfiques, prologat, amb un text igualment desacomplexat, per Antonio López Martínez–, l’autor el va anar acabant el juny de 2024, quan ja s’havien produït gairebé 37.000 morts palestines, una destrucció que Pedro Costa equipara a la “racionalidad aniquiladora que los nazis emplearon en el genocidio del pueblo judío europeo”. Costa no aplaudeix, com podria semblar, l’operació espectacular de la milícia Hamàs, del 7 d’octubre de 2023, perquè rebutja qualsevol víctima, però considera que el “dret a defensar-se” –que Israel tant s’ha autoatribuït– “pertenece al invadido, no al invasor”. I els “invasors” no solament són les poderoses forces armades israelianes, sinó també tots aquells estats que les han ajudat, europeus i nord-americans, en uns enviaments massius que, alhora que enriquien les fàbriques d’armament –tal com s’ha produït també a Ucraïna, que igualment ha merescut un altre llibre de Costa–, ocasionaven una crisi sense precedents a Europa i als mateixos EUA.