Opinió

Mirades

Memòria de Just Manuel Casero

Mort fa 44 anys, va ser un dels fundadors de Punt Diari i va fer una gran feina al món social, cultural i polític gironí

Tal dia com avui de fa 44 anys, el 1981, moria a Girona Just Manuel Casero Madrid. Tenia 34 anys i la seva mort va impac­tar la Girona social, cul­tu­ral i política perquè en pocs anys havia des­ta­cat en aquests àmbits amb la seva manera d’actuar. En el moment de la seva mort era regi­dor de l’Ajun­ta­ment de Girona, dipu­tat pro­vin­cial i pre­si­dent del Con­sell Muni­ci­pal de Sarrià de Ter. Nas­cut a Ros­sio au Sul do Tejo (Por­tu­gal), el 1946, havia arri­bat amb qua­tre anys a Figue­res, i, tot i la seva pro­cedència molt humil i les grans difi­cul­tats econòmiques de la família, va poder estu­diar, i el seu pas pel semi­nari de Girona li va dei­xar un gran pòsit cul­tu­ral, ja que va tenir pro­fes­sors com Modest Prats. Després va ser molt actiu en el món dels mit­jans de comu­ni­cació figue­rencs, entre els quals Ràdio Popu­lar de Figue­res, on va conèixer Jaume Gui­lla­met i Jordi Vall­majó, i la que seria la seva dona, Maria Mercè Gum­bau, amb qui va tenir dos fills, Ber­nat i Roger. Ara tin­dria 78 anys. També tal dia com avui, però de 1948, va néixer Joa­quim Nadal i Far­re­ras a Girona, o sigui que el pri­mer alcalde democràtic de la ciu­tat després de la dic­ta­dura fa avui 77 anys. Casero i Nadal, de pro­cedències molts dife­rents, for­men part de la memòria ciu­ta­dana perquè els va unir la política i van anar de bra­cet a la llista que va pre­sen­tar el PSC a les pri­mers elec­ci­ons democràtiques de 1979. Nadal, inde­pen­dent, encapçalava la can­di­da­tura. Casero, mili­tant de temps del PSC Congrés, anava de número 3.

Nadal ha fet una gran car­rera política. Alcalde fins al 2002, sumant majo­ries abso­lu­tes una dar­rere l’altra, va ser dipu­tat al Par­la­ment des del 1983, can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat i home fort dels governs Mara­gall i Mon­ti­lla com a con­se­ller de Ter­ri­tori i Obres Públi­ques i també oca­si­o­nal­ment de la Pre­sidència i por­ta­veu del govern. I d’octu­bre del 2022 a agost del 2024, con­se­ller de Recerca i Uni­ver­si­tats. Just Manuel Casero va morir jove. Un maleït càncer se’l va empor­tar, però en poc temps va revo­lu­ci­o­nar el Santa Cate­rina i el Psi­quiàtric des de la Dipu­tació. Segur que hau­ria fet molta més feina. Però en va dei­xar de feta. A la política; escri­vint Girona grisa i negra, amb Narcís-Jordi Aragó, Jaume Gui­lla­met i Pius Puja­des; amb les refle­xi­ons a Presència, i essent un dels fun­da­dors de Punt Diari. El Punt va tenir molts pares, però en des­ta­quen en Pius i en Just, que va ser el pri­mer gerent fins que pocs mesos després ho va dei­xar per ser regi­dor. Però no va dei­xar el diari. Escri­via el Quiosc, un model per a tots els que després hem tin­gut columna. En Quim Cur­bet va publi­car una reco­pi­lació del seus Quiosc. I el 1999 Jaume Gui­lla­met va dei­xar constància a Memòria de Just de tota la feina i de la manera com va enca­rar la vida. La Lli­bre­ria 22 va posar el seu nom al premi lite­rari que atorga anu­al­ment. I el 2008 es va publi­car Una eterna clare­dat, una selecció dels poe­mes que havia escrit.

Aquest diari deu molt a Just Manuel Casero i a tots els fun­da­dors d’El Punt i els comp­te­partíceps de l’Avui, que d’aquí a quinze mesos farà cin­quanta anys. I és oportú i neces­sari que es recordi tanta gent que hi va posar el seu gra­net de sorra. Per això toca fer memòria de Just.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.