Estic perdent memòria

Ja fa molts anys que alguns tenim el disc dur del cervell tan ple que necessitem esborrar dades perquè n’entrin de noves. Lluny queden els temps en què fins i tot l’agenda de la setmana –què caram de la setmana, fins i tot del mes– la teníem al nostre núvol particular i ni tan sols l’havíem de consultar per complir amb els compromisos. El primer dia de mes podíem enumerar totes les cites que teníem al davant i sense oblidar-ne ni una. I fins i tot afegir-n’hi sobre la marxa, sense por de despistar-nos. D’un temps ençà, però, a la meva vida, i em consta que no estic sola, només existeixen aquelles convocatòries que tinc anotades a l’agenda. No és que me n’oblidi quatre o cinc dies després de pactar dia i hora. És que si la persona que hi ha darrere del taulell de la consulta del dentista em dona hora per a deu dies després, o l’apunto al moment o només de travessar la porta ja no recordo si ens veurem dijous al matí o divendres al migdia. El cas és que ja firmaria continuar en aquest estat, el de poder recórrer a l’agenda per no patir pels descuits, però és que darrerament la cosa va de mal en pitjor. Perquè cada cop se m’esborren més paraules. Per exemple, vull dir nectarina i tinc la imatge de la fruita al cap però no hi ha forma que vessi el terme. O visualitzo la cara d’algú que tracto amb freqüència però soc incapaç de dir el nom. I quan ho he comentat, angoixada, no saben quanta gent hi ha que comenta que es pot posar en la meva pell. Sort en tenim dels algoritmes, tan atents al nostre patiment, perquè poc després de comentar la meva preocupació en veu alta, una aplicació del mòbil va posar nom al meu malestar: mamamnèsia (trastorn conseqüent de la fatiga i l’ansietat que genera la maternitat). Soc conscient que no és precisament un invent que pugui salvar vides, però almenys a mi em deixa una mica més relaxada.