Mancances en la inclusió

Des que al 2017 es va aprovar el decret d’educació inclusiva ha estat constant la reclamació de recursos per aplicar-lo de forma efectiva. El decret va sorgir de la conclusió que calia afavorir que infants i adolescents escolaritzats en centres d’educació especial tinguessin la possibilitat d’anar a l’escola ordinària. Això sí, amb els suports necessaris per garantir que aquesta escolarització es realitzés en igualtat de condicions amb la resta d’alumnes. I aquí és on ha fallat l’aplicació del decret, ja que la Generalitat no ha aportat els diners necessaris per contractar el personal que cal. Una mancança que nombrosos col·lectius denuncien des de fa set anys, i que aquesta setmana s’ha tornat a posar sobre la taula arran d’un informe elaborat per la síndica de greuges. La síndica explica que s’han fet avenços significatius pel que fa a l’increment de professionals i la coresponsabilitat dels centres en l’atenció a la diversitat, però persisteixen mancances que dificulten l’aplicació del model que preveu el decret, el que fa que no estigui prou garantida la plena inclusió escolar de l’alumnat. I quin és el resultat? Que només el 10% dels estudiants amb necessitat d’aquest suport especial arriba al batxillerat. Molt per sota del 58% d’alumnes sense necessitats educatives que sí que ho fan. També tenen problemes equiparables per continuar la formació professional, per la qual cosa és fàcil deduir les dificultats que tindran en la vida adulta per aconseguir una feina de qualitat. Cal abocar-hi recursos, i cal també, com alerta la síndica, un canvi cultural al voltant de la inclusió educativa.