Opinió

El factor humà

Qui té dret a viure a Barcelona?

Ni residir en clausura en un convent habitat des de fa 700 anys és garantia de quedar al marge de la febre de desnonar

A vega­des els astres es posen un al cos­tat d’un altre en una ali­ne­ació que sem­pre vol dir alguna cosa, com un senyal que cal ser inter­pre­tat. Aquesta set­mana va començar amb l’intent fallit, dilluns, de des­no­nar una dona del pis del car­rer Fer­ran on viu des de fa 62 anys; va con­ti­nuar dimarts amb una doble traca, la pro­posta dels advo­cats que pretén ofe­rir una solució a les ano­me­na­des ocu­pa­ci­ons il·legals i el desa­llot­ja­ment poli­cial de l’Antiga Mas­sana, espai de cul­tura alter­na­tiva; con­ti­nuarà avui amb el judici a dos acti­vis­tes que van inten­tar atu­rar un desa­llot­ja­ment el 2020 a la Bor­deta, i cul­mi­narà demà amb el des­no­na­ment d’un veí de la Casa Orsola, símbol del movi­ment que defensa el dret a un habi­tatge digne.

Enmig d’aquesta set­mana gran, o tràgica, dels des­no­na­ments, el dia d’ahir no podia que­dar-ne al marge. Si dimarts es va aca­bar amb milers de joves recor­rent el cen­tre de Bar­ce­lona cre­mant con­te­ni­dors com a exor­cisme con­tra la ràbia, ahir al ves­pre el foc també va ser l’eina emprada per un altre col·lec­tiu ciu­tadà –d’edat i tarannà dife­rent– en la pro­testa per un fet que també pot por­tar l’eti­queta de des­no­na­ment. A par­tir de les set de la tarda, les espel­mes van cre­mar en l’espai més bonic i pacífic de la ciu­tat de Bar­ce­lona, la plaça del mones­tir de Pedral­bes, en un acte que pre­te­nia que l’orde religiós de les cla­ris­ses es faci enrere en la decisió de fer que les ger­ma­nes Pilar, Imma­cu­lada i Isaura aban­do­nin el recinte monàstic i es tras­lla­din a viure a Vilobí d’Onyar. A les mon­ges els agrada viure en clau­sura a Pedral­bes, però la comu­ni­tat ha deci­dit que han d’anar a Vilobí i han posat data al tras­llat: el 15 de febrer.

La deter­mi­nació de posar fi a una història de 700 anys de vida con­tem­pla­tiva en aquest edi­fici no res­pon a cap volun­tat lucra­tiva de les cla­ris­ses de remo­de­lar l’espai resi­den­cial de les mon­ges per con­ver­tir les cel·les en apar­ta­ments turístics –tot i que seria millor no donar idees–, però sigui quina sigui la moti­vació, suposa una rea­li­tat traumàtica per a les tres ger­ma­nes que hau­ran de can­viar obli­ga­da­ment de llar, un fet trist per a elles i també per a la ciu­tat, que veurà com Pedral­bes deixa de ser vida per fer honor al seu nom i pas­sar a ser pedra, només pedres, boni­ques, blan­ques, silen­ci­o­ses i ina­ni­ma­des pedres.

Els veïns de l’ele­gant barri de Sarrià són els que van con­vo­car l’acte de pro­testa d’ahir. Des que la peri­o­dista d’aquest diari Mireia Rou­rera va donar la notícia de la marxa de les mon­ges, el 5 de desem­bre pas­sat, el cas ha anat gua­nyant noto­ri­e­tat social i mediàtica i per això ahir, a Pedral­bes, hi havia espel­mes, veïns i peri­o­dis­tes, molts peri­o­dis­tes, cap d’ells amb armi­lla taronja iden­ti­fi­ca­tiva, que tot i anar de desa­llot­ja­ment la cosa no hi havia perill que hi hagués por­res vole­iant enlaire.

Una de les claus del suport popu­lar i el ressò mediàtic és el tarannà de la ger­mana Isaura, que aquells que la conei­xen defi­nei­xen com “una artista, una per­sona molt espe­cial, amb una gran fe i sen­si­bi­li­tat per les peti­tes coses”. Efec­ti­va­ment, la ger­mana Isaura és una per­sona amb aques­tes i altres vir­tuts i la gent no vol que marxi i ella es vol­dria que­dar. És una per­sona i aquest és un fet que sovint s’oblida quan es fa mar­xar algú del lloc on viu i del qual n’ha fet casa seva. Viuen a Pedral­bes, però no són pedres, són per­so­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia