Tants caps, tantes repúbliques

Si durant sis anys el Con­sell de la República ha estat regit per la figura indis­cu­ti­ble de Car­les Puig­de­mont, el procés elec­to­ral que s’ha obert per a relle­var-lo ha fet aparèixer sis can­di­dats. Aquest fet, que es podria inter­pre­tar com un èxit de la democràcia interna de l’enti­tat, com el resul­tat d’una ebu­llició fructífera, fa pen­sar més aviat en un símptoma pre­o­cu­pant de con­fusió i divergència. Perquè no es tracta d’un sim­ple relleu en una enti­tat recre­a­tiva que fa mudar els qui la repre­sen­ten, sinó d’aga­far les reg­nes d’un ens que pre­te­nia repre­sen­tar la Cata­lu­nya sobi­rana gràcies a un dels dar­rers ges­tos uni­ta­ris que l’inde­pen­den­tisme va acon­se­guir arti­cu­lar abans de la dava­llada caïnita. Perquè aquest con­sens estratègic s’ha per­dut i s’ha hagut de refiar de la sim­bi­osi jun­taire per sobre­viure. Perquè tot i con­ser­var al vol­tant de 90.000 ins­crits, ni són tots els que s’havia pro­po­sat reu­nir per esde­ve­nir una nació vir­tual, ni la gran majo­ria dels que en són saben exac­ta­ment de què for­men part. Perquè no ha tin­gut cap trans­cendència relle­vant en la política par­la­mentària interna del país, ni ha acon­se­guit ser reco­ne­guda com una orga­nit­zació d’alli­be­ra­ment naci­o­nal de l’estil del Front Poli­sa­rio o del govern tibetà a l’exili. Perquè, ara mateix, el Con­sell està hipo­te­cat per les acu­sa­ci­ons d’usos inde­guts de fons pel que fins ara n’era el vice­pre­si­dent, l’excon­se­ller, exeu­ro­di­pu­tat i ara també can­di­dat Toni Comín. I final­ment, perquè la majo­ria de pro­pos­tes pro­gramàtiques que pre­sen­ten els dife­rents aspi­rants a pre­si­dir-lo són com per­di­go­na­des a la lluna, a cada una de les llu­nes que cada can­di­dat observa amb el seu par­ti­cu­lar teles­copi. Per tot això, per a la mateixa cre­di­bi­li­tat del Con­sell i per a l’estat d’ànim dels que hi cre­uen i en for­men part, seria bo veure menys interès a inflar glo­bus, més con­sens inte­rior, més autocrítica i més deter­mi­nació per cor­re­gir una tra­jectòria clara­ment insa­tis­factòria.