El viaducte va posar fi a les cues

Recupero la foto del grup de WhastApp Girona Fotos Antigues i em ve a la memòria un paisatge de la meva infància i primera joventut: les barreres del tren gros o el tren de França que tallaven cada dos per tres la carretera de Santa Eugènia, en el que els gironins coneixem pel pas del carril. No sé exactament de quan és la fotografia, però diria que de començaments dels anys setanta. S’hi veuen les barreres abaixades, al cantó d’una caseta que ocupaven els vigilants, i s’hi observa una Vespa, automòbils i un autobús de línia fent cua. A la dreta de la foto, camions de repartiment que devien estar aparcats davant de Can Corcoy. Més al fons, a l’esquerra, l’edifici d’habitatges on hi havia instal·lat el garatge Trèmols i la fàbrica de cafè de Can Cornellà, la mateixa que quan torraven cafè desprenia una aroma que encara guardo en el record. Més enrere, a l’esquerra de la foto, la Casa de la Punxa. I a la dreta mirant la foto, l’edifici de la Seguretat Social que amaga la meravellosa Farinera Teixidor. En primer terme, uns vianants que feien el que feia tothom, mirar si venia el tren, que a voltes trigava minuts i minuts, per no exagerar massa, i colar-se entre les barreres i travessar la via.

Tot això es va acabar el juliol del 1973. El dia 7 de juliol es va inaugurar el nou viaducte que s’estava construint des de feia mesos. Una via elevada des de l’entrada sud de Girona fins a Pedret que va donar pas a una nova estació, la del tren convencional, i a l’eliminació de diversos passos a nivell, com el de l’antiga entrada de la carretera de Santa Coloma; el de la foto, a la carretera de Santa Eugènia, i el de la ronda de Ferran Puig, que tallava l’entrada i sortida principal de la ciutat, en el que era l’N-II. La construcció del viaducte també va facilitar l’eliminació del talús que aixecava el tren des de la ronda de Ferran Puig fins a la Devesa i va donar lloc a un nou carrer, sota el viaducte, que va ser batejat posteriorment com a Bonastruc de Porta.

Va ser una obra executada de manera ràpida (amb l’estàndard actual) i l’ideòleg en va ser el cap dels Serveis Municipals de l’Ajuntament de Girona, el doctor enginyer industrial Alfons Maria Thió. Temo que ara una obra com aquesta requeriria molt més temps i molèsties per a tothom, per ser aixecada. El viaducte va ser possible perquè soterrar les vies era molt més car. Trenta i escaig anys després es va soterrar el tren d’alta velocitat i ja recordem el que van durar les obres. A començaments de segle, amb la promesa de l’alta velocitat, es va dir que també se soterraria el tren convencional i es va parlar d’enderrocar el viaducte. Ningú no ho havia demanat, curiosament, però el ministre Álvarez Cascos així ho va anunciar. Hi va haver debat ciutadà sobre si enderrocar-lo o fer-hi un passeig. I ni una cosa ni l’altra. Es va deixar de parlar-ne i tindrem viaducte per a anys. Però la foto em fa recordar les llargues estones d’espera, en carro o en furgoneta, els anys de creuar les vies per anar als Maristes i la imatge d’unes cues que la gent jove no es pot imaginar i que col·lapsaven Girona, sobretot a Ferran Puig i a la plaça del Marquès de Camps, i que afectaven la Gran Via i també l’actual carrer de Santa Eugènia.