Atrapats

El clàssic del cinema que a Catalunya es va traduir com a Atrapat en el temps ha arribat ara en forma de musical al Coliseum de Barcelona. Es titula El dia de la marmota i recupera la història d’amor protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell que, als anys noranta, va captivar el públic. Amb la música de la Banda de Manu Guix, i un total de 16 intèrprets de primer nivell, el musical ofereix un espectacle en català que tanca les boques de tots aquells que diuen que no és possible fer aquest tipus de produccions a Catalunya.

Precisament, aquesta setmana, l’actor i director Enric Cambray ha fet una crida al públic, a través de les xarxes socials, demanant als espectadors que omplin el teatre no només el cap de setmana, ja que els actors surten a escena també entre setmana. Després de les pressions que la companyia va rebre per posar l’espectacle en dansa, per part d’aquells que suposadament defensen la cultura de qualitat en català i, concretament del gènere dels musicals, ara Cambray reclama la resposta del públic. Una demanda conseqüent i justa. Els que ens vam educar en la cultura de l’esforç sempre esperem que l’esforç tingui una recompensa. I, als musicals, la recompensa és el públic. Són els espectadors els que han de demostrar que l’esforç que ha fet la companyia i que els actors fan, diàriament, era necessari. Perquè ho era.

La cultura en català no passa per un bon moment. Malgrat l’esforç que s’ha fet durant dècades amb un model d’escola que sobre el paper prepara els alumnes per ser competents en la nostra llengua, la realitat ens aboca cada dia a comprovar que els fruits no són els esperats. La pressió de l’espanyol a les aules i al carrer ha estat durant anys tan intensa que ha amortit la feina feta. Ara, a més, la introducció dels conceptes anglosaxons que ja havia conquerit l’argot propi dels ambients empresarials, ara arriba als més joves a través de les xarxes socials i els productes audiovisuals. La meva filla diria: “Argot? vols dir l’slang, no?” La cultura en català no passa per un bon moment i necessitem més projectes com El dia de la marmota.

Els actors surten a l’escenari cada dia amb la mateixa energia. Surten i s’entreguen a l’espectacle sense diferenciar si és dissabte o dijous. Ara que hi ha dies mundials de tot, fins i tot el dia de la croqueta, quin és el dia de la defensa de la cultura en català? Segurament, podem estar d’acord que la cultura i, sobretot, la cultura en català es defensa cada dia. Perquè si no es fa cada dia és com si no es fes. I, a casa nostra, reclamar que es facin aquests projectes i, després abandonar-los a la sort, malauradament, ens impulsa al dia de la marmota. Si no som capaços de posar una mica més de passió en aquest sector, haurem d’acabar reconeixent que estem atrapats. Atrapats en un temps en què les influències externes no comptaven. En un temps que no existeix.