Natalitat sota mínims

L’any 2023, al Maresme, van néixer 2.824 infants. És la xifra més baixa dels dar­rers 48 anys i tot fa pen­sar que no variarà gaire quan es cone­guin les dades del 2024. En con­cret, van ser més d’un 10% menys de cri­a­tu­res nas­cu­des res­pecte al 2022. El ter­ri­tori és per sota de la taxa bruta de nata­li­tat de Cata­lu­nya, de la de la demar­cació de Bar­ce­lona, de la de l’àrea metro­po­li­tana i ocupa el desè lloc per la cua de la resta de comar­ques cata­la­nes. Per pre­vi­si­ble, la infor­mació no deixa de ser impac­tant, perquè obre un futur molt negre pel que fa al relleu gene­ra­ci­o­nal de la zona. Els mares­mencs i les mares­men­ques no només ens enve­llim cada cop més, sinó que cada cop més, seguint la tònica d’arreu del món, les famílies tenen menys fills i les dones retar­den l’edat en què són mares, fet que redu­eix al màxim la pos­si­bi­li­tat de sumar cana­lla. El grup d’edat d’entre 30 i 34 anys és el que pre­senta la taxa de fecun­di­tat més ele­vada l’any 2023 amb 82,4 nai­xe­ments per cada 1.000 dones, seguit pel d’entre 35 i 39 anys amb 58,2 nai­xe­ments per cada 1.000 dones de la mateixa edat. Una dada relle­vant i no hi ha cap indici que hagi de variar.

A aquest pano­rama deso­la­dor, s’afe­gei­xen altres dades que com­pli­quen encara més l’esce­nari. Mal­grat que des del 2006 el nom­bre de nadons nas­cuts de mare estran­gera ha anat a l’alça i el 2023 es va situar en el 27%, l’índex de fecun­di­tat ha con­ti­nuat en cai­guda lliure. Si cal­drien 2,1 fills per garan­tir el relleu gene­ra­ci­o­nal, les mares nas­cu­des al país repre­sen­ten 1,06 fills i les mares estran­ge­res arri­ben a 1,32 fills. Queda més que clar, doncs, que, si no hi ha can­vis, al Maresme s’anirà reem­plaçant la gent gràcies a la migració i no pas al crei­xe­ment vege­ta­tiu. Les dades les ha fetes públi­ques l’Obser­va­tori de Desen­vo­lu­pa­ment Local del Con­sell Comar­cal del Maresme i l’estudi també revela altres infor­ma­ci­ons per rumiar-hi.

Segons l’informe, a 24 dels 30 muni­ci­pis del Maresme la nata­li­tat ha con­ti­nuat bai­xant, amb des­cen­sos sig­ni­fi­ca­tius a Cabrera de Mar (43%), Vilas­sar de Dalt (35%) i Pala­folls (27,5%). En ter­mes abso­luts, però, són els muni­ci­pis més grans els que pre­sen­ten una dava­llada més impor­tant: a Premià de Mar han nas­cut 45 nadons menys que el 2022, a Mataró han estat 44 menys i 40 menys a Pineda de Mar. D’una pri­mera lec­tura, doncs, es pot des­pren­dre que la situ­ació crítica és extra­po­la­ble a la gran majo­ria de muni­ci­pis, sigui quina sigui la seva mida, l’edat de fer­ti­li­tat de les dones que hi viuen i les polítiques a favor de la nata­li­tat que es puguin apli­car amb resul­tats min­sos. Per aca­bar de com­ple­tar la foto­gra­fia, a l’estiu es conei­xien les dades d’enve­lli­ment del Maresme, que es va situar en un índex del 135,7%el 2023, un per­cen­tatge lleu­ge­ra­ment infe­rior al català, que va ser del 136,9%. D’aquest, les per­so­nes de més de 85 anys han aug­men­tat i també les que tenen un major grau de dependència, superant la mit­jana de Cata­lu­nya.