Sánchez el mal pagador

Deia l’àvia Neus que els mals pagadors crònics no pagaven els deutes vells i deixaven que els nous es fessin vells. Sánchez hi afegeix una tercera línia estratègica, que és la de pagar deutes que no existeixen, i que crea ell en l’imaginari, per poder passar dies i empènyer anys, quan fa veure que es grata la melsa i els paga. És el cas del decret òmnibus que no es podia trossejar. Apareix d’un dia per l’altre i provocarà tots tipus de mals a la bona gent si no s’aprova tal com els socialistes el plantegen sense haver-lo acordat amb ningú. Sánchez havia dit i fet dir solemnement que no es trossejaria. Els seus altaveus sermonejaven als quatre vents que la solidaritat no es podia trossejar. Però de cop i volta es pot i Junts es vanta d’haver guanyat l’embat. Espanya es torna a omplir de declaracions i missatges de la dreta, de Page i de Felipe dient que no pot ser, que els catalans s’ho enduen tot. S’ha arreglat res del que havia trencat la confiança? Ha passat una setmana i saben que s’hagi pagat alguns dels deutes reals pendents? Res concret sobre pressupostos que no s’executen? Llei d’amnistia? Traspàs de rodalies? Finançament singular? Balances fiscals? Traspassos d’immigració? Català a Europa? Mossos a l’aeroport i el port? Corredor mediterrani? N-2? Infiltracions policials? Pegasus? Operació Catalunya? Res de res. Han trossejat el decret òmnibus! Aquest és el tros que hem fotut a l’olla!