Europa, l’hora de reaccionar
L’expectació pel retorn de Trump a la Casa Blanca s’ha transformat, en les dues setmanes des que va ser investit, en profunda preocupació, per no dir pànic, a la resta del món. La segona presidència del magnat immobiliari ha arrencat amb mesures d’impacte destinades a revertir les polítiques de l’anterior administració demòcrata i a aplicar una agenda proteccionista que permeti fer entrar els EUA en una “era daurada”. En només quinze dies, ha firmat decrets per, entre altres coses, accelerar les deportacions massives d’immigrants indocumentats, eliminar els programes de diversitat i inclusió dins l’administració i indultar els acusats de l’assalt al Capitoli. Però la mà de ferro de Trump arriba també a l’escena internacional. Aquí tenim la guerra aranzelària contra la Xina i els principals socis comercials –amb efectes disruptius per a l’economia global– i la retirada de Washington d’organismes multilaterals com l’OMS o de l’Acord de París, pedra angular de la lluita global contra l’escalfament del planeta.
Al continent europeu, on la guerra va tornar fa tres anys, el risc de col·lisió amb la nova presidència nord-americana és especialment elevat. Trump amenaça d’apujar els aranzels i retirar el paraigua de seguretat instal·lat des del 1945, mentre insisteix a prendre el control de Groenlàndia, per la força si cal. En la confrontació amb la Unió Europea (UE), l’acompanyen els caps de Silicon Valley, bel·ligerants contra la regulació digital comunitària i, com en el cas d’Elon Musk, intervencionistes en favor de l’extrema dreta europea. És en aquest context d’amenaça que s’inscriu la cimera informal d’ahir dels líders de la UE amb assistència del secretari general de l’OTAN i el ‘premier’ britànic. La imprevisibilitat de Trump afecta tots els europeus. L’abast de l’ofensiva nord-americana, d’altra banda, també fa més evident la urgència que la UE es doti de la tan pregonada autonomia estratègica si vol assegurar-se un lloc en el nou ordre internacional que s’està configurant, preservant alhora els valors democràtics i la defensa dels drets humans, que són senya i marc referencial. Un desafiament gegantí davant del qual no pot perdre més temps.